El valencianisme es mereixia una final
Per Alex Alfaro · 11 Gener, 2023
El València arribava a Aràbia amb molt a guanyar enfront del Reial Madrid. El context no era l’ideal, algo completament indiscutible: cap fitxatge, derrota dura enfront del Cadis i pessimisme dins d’un vestuari que novament veia com se li anava la temporada el mes de gener. No obstant això, la Supercopa era l’oportunitat ideal per a tornar a la vida, ajudar en l’economia amb un extra d’un milió d’euros per classificar-se a la final i retornar la il·lusió a una afició que va acomiadar a l’equip amb una forta xiulada en l’últim partit de lliga. Gattuso presentava un onze amb modificacions, principalment amb la incorporació de Latp com a extrem i de Cenk en defensa. I l’inici de l’equip va ser molt bo i des del primer minut va voler deixar clar al Reial Madrid que anava a haver de guanyar-se amb gotes de suor cada acció de perill.
La primera ocasió per al Reial Madrid va arribar en un mà a mà de Rodrygo que li va guanyar l’esquena a Cenk. La velocitat del Reial Madrid als espais seria un dels majors maldecaps del València al llarg del partits. Només uns minuts més tard seria Benzema tindria una ocasió molt molt clara després d’aconseguir regatejar a Almeida i colar-li la pilota a Cömert entre les cames, no obstant això apareixeria Cenk per a enviar la pilota fora.
Resposta del València
Però el València volia respondre i demostrar que estava centre del partit. I com no podia ser d’una altra manera, la primera del València per a Edinson Cavani. L’arquer va llançar la seua primera fletxa amb un llançament de cap des de dins de l’àrea a pesar que no era el millor angle. Però la més clara de la primera part seria un mà a mà de Lato que va intentar marxar-se de Courtois i encara que va demanar penal, no hi havia absolutament res.
I possiblement en el millor moment en el qual estava el València, una altra pilota a l’esquena després d’un error de Cömert li va regalar a Benzema un penal que va transformar sense cap tipus de contratemps. El Madrid es posava per davant en un colp molt dur per a un València que es veia capaç de competir de tu a tu al poderós Reial Madrid. L’última de la primera part seria una acció meravellosa a pilota parada que fallaria Cavani però que quedava invalidat per fora de joc. Amb això, ens marxavem a vestuaris amb molt a reflexionar i on el missatge de Gattuso seria clau.
Un missatge que va aconseguir motivar i de quina manera a un vestuari que va decidir retornar-li la il·lusió al valencianisme. Als pocs segons de l’inici dels segons 45 minuts, Lino enviava la pilota al fons de la porteria després d’un centre espectacular i perfecte de Lato que provocava l’empat del València.
La il·lusió tornava a una plantilla que havia saltat al terreny de joc com a autèntiques motos i decidits a complicar-li la vida al Reial Madrid.
La segona part del partit seria completament del domini del València CF que aconseguiria que el Madrid estiguera des del minut 50 fins al 87 sense tocar l’àrea del València amb la pilota. La mala notícia del partit la deixaria la lesió de Lino que no li quedava un altre remei que eixir del terreny de joc. El major esglai arribaria amb una ocasió espectacular de Benzema però una sensacional intervenció de Mamardashvili enviaria el partit a la pròrroga.
I novament el València tornava a una pròrroga. Des d’aquell fatídic 23 d’abril de 2022 el València no es trobava en una situació similar. Era la gran oportunitat per al València de classificar-se a una gran final.
La pròrroga començaria com van acabar els primers 90 minuts. Mamardashvili enviava la pilota fora amb una mà espectacular. Pel seu costat, Fran Pérez saltava al terreny de joc i la realitat és que va mostrar una imatge sensacional. Lato tampoc podia continuar després d’un gran partit i Gattuso donava entrada a Foulquier i Ilaix Moriba al terreny de joc.
El marcador no es mouria en els primers 15 minuts de la pròrroga i tot quedava abocat a la segona part de la pròrroga.
Fran Pérez va tindre la millor ocasió del partit
La més clara de tot l’el partit la tindria Fran Pérez. El jugador de l’acadèmia es ficaria dins de l’àrea després d’un passe perfecte d’Ilaix però Courtois enviaria la pilota fora a pesar que Cavani es trobava només en el segon pal.
Els últims minuts de partit serien d’autèntic infart. El Madrid tindria oportunitats, però el València no s’amagaria i tractaria de llevar-li la pilota al Madrid. No obstant això res això va ser suficient perquè el partit va marxar al torn de penals i des dels onze metres es decidiria qui seria el primer finalista d’una Supercopa.
L’hora dels penals
Els penals van tornar a castigar al València molt durament. Malgrat la il·lusió que hi havia en el partit, els errors de Gayà i Cömert van acabar condemnant al València enfront d’un Reial Madrid que no va fallar cap llamançament. Com ja va ocórrer en la Cartua, el València perd en els penals no estarà en la final del pròxim diumenge enfront del Betis o el Barcelona.
