Vicente Rodríguez, sobre l’any 2004: “Pel carrer encara se’n recorden, et demanen fotos…això vol dir que ho vam fer bé”
Per Manel Rumbau · 10 Maig, 2024
2004 és un any que es recorda amb molta estima per part del valencianisme. Sense anar més lluny, van ser els dotze mesos més exitosos en la història del València C.F. I és que un doblet històric a la temporada 2003-04 (LaLiga i UEFA Europa League) i una Supercopa d’Europa a l’inici de la temporada 2004-05 davant el Porto, van ser més que suficients perquè el club de Mestalla fora nombrat millor equip del món d’aquest any per la Federació Internacional d’Història i Estadística de Futbol (IFFHS), reconeixement que tan sols un pocs poden lluir hui a dia en el món.
Un dels màxims exponents d’aquell èxit al terreny de joc va ser Vicente Rodríguez, que per aquells temps no era tan sols una peça clau per a Rafa Benítez, sino un dels millors jugadors del món. Ara, el de Benicalap ha recordat l’època más exitosa en la història del club en una entrevista per al Diari As.
En paraules de Vicente, 2004 “va ser un any molt bonic. Guanyar amb l’equip de la teua terra la lliga, la UEFA i la Supercopa d’Europa està a l’abast de molt poca gent. El que vam aconseguir estarà sempre en el record dels valencianistes i a més contra equips com el Barça i el Reial Madrid amb una capacitat econòmica molt important i amb jugadors de talla mundial”.
Va ser un dels millors jugadors del món durant aquell any
Però per davant de tota individualitat existent respecte a ell, el punyal de Benicalap creu que el més important de tot “és l’equip. Encara que un jugador estiga molt bé, si els companys no acompanyen, no aconseguiràs res. A nivell personal va ser el millor any de la meua carrera perquè va eixir tot bé. Tenia la confiança de l’entrenador i a nivell físic estava molt bé. Benítez feia moltes rotacions i ens donava descans en molts partits i arribaves als partits importants molt fresc. Això va ser el que ens va donar un `plus´ per a aconseguir guanyar”.
Des d’aquells moments tan màgics ja han passat 20 anys. 20 anys que per a Vicente, tot i el que suposa, no hauria oblidat de ser aficionat. A més, afirma: “Va ser tan bonic i difícil d’aconseguir que està en la retina de tots. Pel carrer encara s’acorden, et demanen fotos…això vol dir que ho vam fer bé”, ha acabat.
