16 anys d’una nit històrica
Per Blanquinegres · 08 Maig, 2017
Setze anys. Eixe és el temps que ha transcorregut des que el València Club de Futbol es classificara per a la seua segona final de la Lliga de Campions de manera consecutiva. Si 12 mesos abans, el Barça havia sigut la víctima en les semifinals, una temporada més tard, el rival era el Leeds United. El sorprenent equip anglés havia superat totes les eliminatòries fins que li va tocar creuar-se amb el conjunt blanc-i-negre. Fins ahí va aplegar el seu somni Europeu.
En el partit d’anada, els hòmens que entrenava Héctor Cúper, amb molta més experiència que una campanya enrere, havien empatat sense gols a l’estadi d’Elland Road i es jugaven la supervivència a Mestalla. I el 8 de maig de 2001 el coliseu de l’avinguda de Suècia no va fallar. Ple de gom a gom, va espentar al seus cap a la final del Milà en un duel que ha passat a la història amb un nom propi: Juan Sánchez. El d’Aldaia va marcar els dos primers gols que deixaven el xoc vist per a sentència i feien embogir a tota la parròquia valencianista.
El primer, amb molta polèmica, pujava al marcador després que el davanter espentara l’esfèric al fons de la xarxa “amb el pit”. Això és el que sempre li agrada recordar al protagonista quan li pregunten per si aquell gol havia sigut amb la mà. Ja en la segona meitat, només començar i amb un tir des de la frontal i amb cama esquerra, feia inútil l’estirada de Martyn. De seguida, tres minuts més tard, Mendieta sentenciava i el València viatjaria a San Siro el dia 24 d’eixe mateix mes. Allò ja va ser altra història.
