València Bàsquet tritura el Reial Madrid en l’Eurolliga
Per Fermín Rodríguez · 08 Octubre, 2020
El València Bàsquet va fer una demostració de poder al Wizink Center de Madrid amb un contundent triomf per 77 a 93 i sumava una victòria de prestigi. Els taronja, després dels dubtes generats en els anteriors partits, li passarien per damunt a l’equip de Pablo Laso i acumularien dos triomfs en dues jornades de la competició continental.
Arribava el VBC amb molts dubtes generats després de la derrota contra el Betis en l’ACB i amb Jaume Ponsarnau davall la lupa, però amb una gran defensa i un joc coral en atac, aconseguiria exhibir-se i es pegaria un festival.
El Madrid començava manant, guiat per un elèctric Campazzo que imposava el seu ritme davant Guillem Vives. Els blancs jugaven solts però no obrien distàncies en el marcador perquè Dubljevic s’allunyava de l’anella per atraure el gegant Tavares, el castigava des del perímetre amb dos triples i alliberava la pintura per Kalinic.
El serbi acabaria el primer quart amb 6 punts i ajudaria els taronja a resistir els tirons dels de Laso per arribar a un ajustat 19-17.
En l’inici del segon acte, els madrilenys trobaven Tavares amb massa facilitat i construïen un avantatge perillós de 6 punts (25-19), però Van Rossom emergia per agafar la batuta del duel.
Amb un bon treball en el rebot i el belga en pista, els valencians guanyarien fluïdesa en atac. San Emeterio també ajudava a un millor funcionament ofensiu que va començar a descentrar el Reial. Dos triples de Labeyrie i altres dos més de Dubi posaven un 34 a 42 esperançador.
No abaixar el llistó físic era clau en la represa, per mantenir el comandament en el partit, i VBC ho aconseguia. Entorn d’un Kalinic dominador en defensa i a un Dubjlevic letal (24 punts i 6/9 en triples) en atac, els valencians creixien per minuts traient el Madrid del partit. En la recta final del tercer quart, 5 punts consecutius de Derrick Willimas van posar un sonrojant 51-68. Un curtcircuit en tota regla.
Els últims 10 minuts corroborarien la tendència del xoc. Un 2-12 de parcial inicial tancat amb espectacular “alley oop” de Labeyrie deixà l’abusiu 55 a 80.
La resta va ser maquillatge blanc i gaudiment taronja. Una gran defensa i compartir el baló (21 assistències) mostraven el camí a seguir i llançaven un avís a Europa. València Bàsquet té potencial per competir de tu a tu amb qualsevol. És qüestió de posar-se seriós.
