La Fiscalia demana 5 anys de presó a Ancelotti per defraudar a Hisenda
Per Joan Marc García · 06 Març, 2024
La Fiscalia Provincial de Madrid ha sol·licitat una condemna de quatre anys i nou mesos de presó per a Carlo Ancelotti, acusant-ho de defraudar a Hisenda un poc més d’un milió d’euros en els anys 2014 i 2015, durant el seu primer període com a entrenador del Reial Madrid.
En la presentació de càrrecs, el fiscal li imputa dos delictes contra la Hisenda Pública, ja que únicament va declarar en els seus informes d’impostos la remuneració pel seu treball personal rebuda del Reial Madrid, ometent els ingressos pels drets d’imatge que havia cedit a altres entitats.
La denúncia sosté que Ancelotti va formalitzar un contracte de treball com a entrenador del Reial Madrid el 4 de juliol de 2013, abastant el període del 5 de juliol de 2013 al 30 de juny de 2016. En este contracte es detallaven la seua remuneració per a eixe lapse, així com els rendiments per la seua labor i els derivats de la cessió de drets d’imatge al club.
A més, es destaca que des de juliol de 2013, l’acusat va traslladar la seua activitat laboral i residència a Espanya, establint com el seu domicili i residència habitual un immoble en una plaça cèntrica de Madrid. No obstant això, després de posar fi de manera “anticipada” a la seua relació amb el Reial Madrid el 25 de maig de 2015, va mantindre l’arrendament del seu habitatge fins a octubre d’eixe any, convertint a Espanya en el seu “centre principal de relacions personals i interessos econòmics” durant 2015.
La Fiscalia ressalta que, amb l’objectiu d’eludir la tributació dels rendiments per drets d’imatge, tant els rebuts del Reial Madrid com d’altres marques per esdeveniments diversos, Ancelotti va recórrer a un entramat “complex” i “confús” de fideïcomisos i societats intermèdies per a gestionar els cobraments. Suposadament, el tècnic va simular la cessió dels seus drets d’imatge a entitats sense activitat real i sense capacitat d’explotació, situades fora d’Espanya. Esta estratègia buscava mantindre l’opacitat davant la Hisenda Pública espanyola i ocultar al beneficiari real dels rendiments dels drets d’imatge, evitant així que ell mateix o les esmentades entitats hagueren de tributar per les considerables sumes rebudes a Espanya o a l’estranger.
