CRÒNIQUES  

Injusta i polèmica derrota del València per a acabar 2017 (0-1)

El València CF va tancar l’any 2017 amb una molt injusta derrota davant el Villarreal per 0-1, en un encontre en el qual va fer mèrits més que suficients per a aconseguir un millor resultat. Els visitants van tindre una gran efectivitat, mentre que els blanc-i-negres van arribar i van arribar, van dominar el joc, però va faltar encert. L’afició va dir adéu a l’equip amb crits i aplaudiments d’ànim al seu equip a pesar que van volar els tres punts. Açò demostra que es va fer tot per a guanyar, però que no es va tindre gens de fortuna.

El partit va començar molt fort l’equip de Mestalla amb diverses accions que van culminar Andreas i Zaza, la de l’italià detinguda en dos temps per Asenjo. El partit era molt equilibrat. València CF i Villarreal volien atacar, però sense descurar el seu marc. Açò donava molt control i poca rapidesa en el joc. Ningú es fiava de ningú i açò es traduïa sobre la gespa. Fins que una veloç acció visitant va acabar en gol després d’una passada entre línies de Fornals culminat per Bacca, al límit del fora de joc, al fons de les malles. Era el minut 23 i a la primera que va tindre el rival, dins. Però els locals no es van enfonsar i van reaccionar amb orgull i ambició. Amb un València CF bolcat sobre l’àrea groga, Martin Montoya es va traure un gran dispar des de quasi trenta metres que Asenjo va desbaratar amb una gran intervenció i amb la qual va evitar l’empat en el minut 41. Era un setge valencianista i el col·legiat no va voler xiular penal en un clar rebuig amb la mà de Trigueros en un centre a l’àrea davant les protestes de tots els jugadors i de Mestalla. Ho van vore tots menys ell. D’haver-ho vist hauria suposat cartolina roja per al migcampista i pena màxima. A més, el xoc es va anar calfant davant l’efusivitat dels uns i els altres en cada llance. Era una batalla amb magnificència que va acabar amb la mínima renda visitant en la seua única aproximació clara a l’àrea de Net.

Després del descans el València CF va poder igualar el xoc en una fantàstica passada de Rodrigo que Zaza a punt va estar de culminar en gol. La ràpida eixida d’Asenjo ho va evitar. I poc després Andreas, després de superar al meta, va centrar i Zaza es va estavellar davant un núvol de cames visitants. Era un setge sense premi, ja que Gabriel Paulista va rematar al pal de gran cabezazo. Però el pitjor va arribar amb l’expulsió de Zaza per dos targetes grogues en un vist i no vist.

Amb un jugador menys i trenta minuts per davant, el València CF va tirar la resta per a canviar el rumb a força d’orgull i molts quilòmetres de treball. Garay, després d’un servei de cantonada, va tenir a prop l’empat però la seua rematada de cap va eixir fora per poc. Marcelino va ser a per totes amb el canvi d’un lateral Lato per un davanter Santi Mina. Volia donar-li la volta al marcador sí o sí. Era una lluita fantàstica davant un rival atrinxerat que amb prou faenes podia superar l’embranzida che. L’afició es va bolcar encara més amb els seus jugadors i, mentrestant, el col·legiat volent ser l’únic protagonista del xoc amb decisions contràries i targetes, moltes targetes. En el minut 82 es van equilibrar els onzes amb l’expulsió del visitant Trigueros per doble groga. Tot era possible. Parejo, de falta, es va acostar al gol. Mestalla embogia amb la lluita dels seus. L’emoció era increïble. Fins en l’última jugada Net va pujar a l’àrea i va tenir la seua oportunitat, però va rematar fora. No va poder ser i el València CF va perdre de forma injusta davant un rival que va arribar una vegada i va guanyar. La resposta final de l’afició aplaudint a l’equip va demostrar que va veure molt en el camp malgrat la derrota que mai va haver de produir-se.