VCF 2-4 Las Palmas: Els errors defensius condemnen al València CF
Per Blanquinegres · 23 Agost, 2016
Un nou València. Açò és el que esperàvem. I en forma, es va veure. Ayestarán exposà de manera clara què és el que vol del seu València: que se activen les bandes. Montoya i Gayà vivien constantment a una altura considerable, permeses per l’alliberament d’espai dels extrems Mina i Cancelo, que arrossegaven cap a dins. El domini valencianista prompte era latent, amb un magnífic Medrán que partia des de la base, i amb contínues arribades per tots dos flancs, amb una verticalitat endiablada. Va nàixer un córner, magistralment llançat per Parejo i millor rematat per Santi Mina que va entrar com una tren al primer pal. El domini era clar i el marcador just.
No obstant açò, la defensa va condemnar l’afable debut de lliga dels de Ayestarán. Tres centres laterals que acabarien dos d’ells en dues magnífiques rematades. Primer Livaja, anticipant-se clarament a Abdennour, i després, Boateng. L’altre, en un rigorós penal comès per Cancelo sobre Castellano. 1-3. Mestalla, gelat. Va buscar la reacció el València abans del descans. I va arribar, una altra vegada a pilota parada. Mateixos protagonistes, mateix desenllaç. Santi Mina feia el 2-3.
Després del descans l’assedi va ser total. El resultat, nefast. Les bandes seguien estirant-se i els centres eren multitud. Sense sort i sense gol. Alcàcer va estar negat. El domini seguia sent acaparador i un bon Mustafi en l’anticipació, malbaratava qualsevol intentona canària. Va entrar Bakkali, que va aportar aire fresc i bones jugades per la seua ‘no’ natural banda dreta, però la pólvora estava banyada. Ni Mir, que va entrar al final, va aconseguir obrir una bona defensa groga.
I va arribar el que tot Mestalla temia: la contra canària. Va arribar després d’un córner i conduïda magistralment per un bon Marko Livaja, que signava el seu doblet i buidava Mestalla.
El joc del València, com dèiem, no va ser dolent. I la vertical proposta de Ayestarán no va disgustar a Mestalla però la pilota és la que mana i aquesta, no va voler entrar. Els primers punts s’escapen.
