Empat dolorós en San Mamés (2-2)
Per Alex Alfaro · 29 Octubre, 2023
Jugar en San Mamés sempre és especial i més quan és la primera vegada com a entrenador, com és el cas de Baraja, i més encara sí que existeix l’opció de tornar a guanyar després de més de 10 anys. L’última victòria del València en la Catedral del Futbol és de 2012 quan l’equip dirigit per Unai Emery van aconseguir emportar-se els tres punts amb hack-trick de Roberto Soldado.
Com sempre, el partit no seria ni molt menys senzill a Bilbao. El València buscava mantindre’s i afermar-se en la zona mitjana, amb l’opció de reduir distàncies respecte als llocs europeus. Davant, l’Athletic Club de Bilbao d’Ernesto Valverde que malgrat no estar en el seu millor moment de forma, únicament arrossegava una derrota en San Mamés esta temporada.
Baraja no volia sorpreses i d’inici apostava pels mateixos onze jugadors que van aconseguir la victòria enfront del Cadis la setmana passada: Mamardashvili, Mosquera, Paulista Javi Guerra, Hugo Duro, Thierry, Gayà, Diego López, Pepelu, Amallah i Fran Pérez.
El València no començaria malament el partit i en el minut 3 de la primera part arribaria la primera oportunitat. Gran centre de Gayà i Hugo Duro enviava la pilota per damunt de la porteria de Unai Simón. Però no seria el primer avís dels homes de Baraja. 10 minuts després, i després d’uns moments de tanteig, una altra doble oportunitat en la qual la pilota es passejava per la paral·lela de la línia de gol. Amallah estava a punt de transformar l’ocasió en la primera de les dos grans oportunitats que tindria.
No obstant això, amb el pas dels minuts apareixeria l’altre heroi del partit. Mamardashvili salvava un mà a mà de Williams amb una parada espectacular. Hi ha una cosa més difícil que clavar-li un gol a Mamardashvili? El porter georgià tractaria de respondre de manera negativa a eixa pregunta. No obstant això, no era infal·lible i De Marcos s’aprofitava d’un error defensiu en la marca d’Amallah i posava per davant als locals.
Unai Simón no seria menys i enviava a córner, amb la punta de la seua bota esquerra, una oportunitat perfecta dAmallah que aconseguia posar-se a soles davant d’ell. Amb la victòria de l’Athletic arribàvem al temps de descans amb la sensació que el València podria estar perfectament empatant el partit.
Era clar que Baraja anava a anar pel partit i així es va mostrar. L’equip va mostrar un gran nivell físic en la segona part i va saber competir de tu a tu a l’Athletic Club de Bilbao. Patint, sí, però afermant-se com un equip amb ambició i que el va intentar fins al final.
El primer moviment de Baraja seria la incorporació en el terreny de joc de Sergi Canós que aconseguiria donar un punt de velocitat més al partit. Dos minuts després de la seua entrada al partit, Fran Pérez empatava el partit. Premi a la perseverància i a no parar d’intentar-ho. En el minut 68, Hugo Duro marcaria el segon gol. Gran passe de Pepelu a Fran Pérez que assistia a l’ex del Getafe que de “rabona” únicament havia d’espentar-la al fons de la porteria.
L’Athletic ho intentaria fins al final i aconseguiria el premi que tant buscava. Pràcticament en el últim moment del temps afegit, marcava el Athletic Club. Baló lateral i gol d´Álex Berenguer. El València es queda 9e a 2 punts de les posicions europees.
