ACTUALITAT  

102 anys d’història, per molts més

El VCF està passant pels anys més durs de la seua història. Una entitat de més de 100 anys està en mans d’uns nefasts gestors, però el club tornarà a ser gran, com sempre ha sigut.

Fa dos anys, el conjunt de Mestalla celebrava l’any del centenari amb una processó cívica al matí des del kilòmetre zero del valencianisme fins a l’estadi de Mestalla, portant la bandera centenària entre tantes llegendes del club.

Des d’eixe dia, cap valencianista pensava el que li esperava al club, començant pel títol de Copa del Rei al mes de maig a Sevilla i la destitució tres mesos després, dels principals culpables de l’èxit del VCF. Han sigut dos anys convulsos, però el València CF celebra hui cent dos anys d’història.

Títol en l’any del centenari onze anys després

La primera part de la temporada no va ser molt bona. Marcelino i Mateu Alemany van estar qüestionats després de caure a la fase de grups de la Champions. Però amb l’entrada del nou any i la remuntada davant el Getafe, la sort esportiva va fer un canvi de 180 graus.

I així va ser, el capità del València CF, Dani Parejo, es negava a donar per perduda la temporada en el mes de gener. Finalment, eixe València va fer honor a la seua història i va classificar-se per a la Champions i va guanyar la Copa del Rei davant el FC Barcelona.

Com carregar-se un projecte en quatre mesos

Amb el títol de Copa i la segona classificació consecutiva per jugar la Champions, els homes de Meriton volgueren desfer el projecte guanyador que hi havien creat. Al mes de setembre, va tindre lloc el comiat de Marcelino, i a partir d’ahí, l’equip va caure en picat.

Mateu Alemany també va eixir, ja que van carregar-se el projecte que ell havia construït des de la seua arribada a València. Finalment, Pablo Longoria també va abandonar el club. Per tant, Peter Lim va acomiadar als homes que havien creat un gran projecte dins del València CF.

Després va arribar la bomba biològica de Milà. A més de l’explosió del covid-19 en Europa, el VCF d’Albert Celades es va emportar quatre gols a València. El partit de tornada ja va ser a porta tancada. El club de la Capital del Túria va caure eliminat de la Champions i va ser un partit molt trist per les circumstàncies sanitàries.

El 13 de març es va declarar a Espanya l’estat d’alerta, tres dies després que el partit de tornada es jugara a porta tancada. Molts jugadors del primer equip, s’infectaren de covid-19 i no es va poder celebrar els 101 anys.

Amb la tornada de la competició, el VCF es va vore abocat al fracàs. A més, després que Murthy comunicara a les forces pesades del vestidor que no seguirien la pròxima temporada. Abans d’acabar la temporada, Albert Celades també va ser acomiadat i el VCF va quedar en una discreta novena posició, cosa que agravaria més la crisi econòmica del club.

La venda massiva de jugadors

L’estiu passat va ser una etapa d’eixides. Fins a nou jugadors van ser traspassats, perquè cap jugador arribara i reforçara les posicions desertes. Hui en dia, el VCF està clavat en un pou sense fons complint 102 anys d’història.

No obstant això, el València és una de les entitats futbolístiques més importants d’Espanya. Hui, el club de la Capital del Túria està d’aniversari. Per esta raó, hui més que mai, és el moment de recordar que som grans i que tornarem a ser-lo.