Victòria amb l’adversitat com a factor comú (1-2)
Per Blanquinegres · 21 Febrer, 2015
El VCF torna a sumar 3 punts davant el Còrdova. André Gomes, primer i per últim, Piatti eren els protagonistes que certificaven el triomf. Un triomf que podia haver perillat per la vergonyosa decisió del col·legiat a l’hora de senyalar un inexistent penal.
El VCF tornava a xafar el verd del Còrdova després de 43 anys sense visitar terres del Califat i amb l’única idea d’aconseguir els 3 punts per mantindre en la lluita per els llocs Champions, candent, amb les últims ensopegades dels rivals.
Els primers minuts dels blanquinegres van donar d’entrada la sensació de molts dubtes. Freds i imprecisos a l’hora de connectar, els de Nuno concedien massa avantatges i facilitats als de Djuckic, tal vegada, fruit de la necessitat de sumar 3 punts per no despenjar-se i permetre l’entrada de més rivals a la lluita per la Lliga de Campions.
Arribant a l’equador de la primera part, el València continuava mostrant-se poc còmode al verd de l’Arcàngel i els blanquiverd continuaven, encara que sense massa perill, tastant les virtuts de Diego Alves repel·lint pilotes.
Al 38’ esta trista i gris tendència del VCF la trencava André Gomes posant la pilota dins la xarxa a la primera ocasió de la vesprada. El ‘21’ valencianista aprofitava primer, la soledat que la saga cordovesa li concedia i segon, la gran pilota que Gayà servia cap al mig campista portuguès des d’el costat esquerre. Els núvols escampaven amb el 0 a 1 reflectit a l’electrònic de l’estadi cordovès i el Còrdova es venia a baix amb el colp del gol.
Amb el 45’ complit el xiulet del col·legiat, Alberto Undiano Mallenco, marcava el camí cap als vestidors i el VCF marxava amb este lleuger avantatge, tot i les pobres sensacions que desprenia el grup valencianista sobre l’herba. Molt de premi amb pocs motius, el qual feia posar-se alerta de cara als segons 45 minuts que encara restaven.
Després dels 15 minuts reglamentaris, els mateixos 22 protagonistes botaven al verd, cap canvi a ambdós equips.
De nou, el guió no canviava en excés. El València continuava sense travessar de veres en el partit i el Còrdova tornava a donar l’esglai, Alves baix els pals, tornava a mostrar-se insuperable. Açò feia que l’afició blanquiverda demanarà un marxa més als seus.
Nuno volia personalitat al camp, maduresa i no patir en excés com en jornades darreres i Negredo ingressava al camp per acompanyar en la faceta del gol a Rodrigo Moreno. Prompte va fer-se notar eixa superioritat en la zona d’atac. Poc tardaria el tècnic portuguès en fer la segona variació en el seu onze. Més fusta per a la maquinaria. Feghouli per Rodrigo que es marxava amonestat i amb suspensió per al proper partit dels valencianistes.
Entre tant de canvi i pèrdua de temps, el partit patia una recessió que permetia als de Mestalla no patir tant l’excés d’ímpetu del Còrdova.
Al minut 75, al partit ingressava un nou factor. L’àrbitre cobrava un protagonisme innecessari. El navarrès assenyalava els onze metres amb un penal totalment fantasma. Heldon queia amb molt d’estil dins de l’àrea i Ghilas des d’el punt fatídic no errava posava injustament l’empat a un.
El coratge va eixir a lluir als valencianistes, i 6 minuts més tard, Piatti posava, novament la pica. L’argentí afusellava amb molta fortuna la meta de Saiza. Davant l’adversitat, el València tornava a sobreposar-se i tornava a comandar en el lluminós.
Amb la justícia ja feta, aguantar el resultat i el xiulit final era qüestió de temps. Finalment, els blanquinegres certificaven 3 punts lluny de Mestalla que sense el resultat de l’Atlètic de Madrid, situa al València CF en la tercera plaça amb 50 punts, els mateixos que els madrilenys, i a 2 partits de distancia del FC Barcelona, 2on classificat.
