La millor informació del ValènciaCF en valencià

Complirà el VCF 100 anys?
,

Complirà el VCF 100 anys?

COMPARTIR
330-120
banner-nou-caixa-popular-310x120-2

No és esta la millor setmana en la història del València CF. Tot el seguit de notícies que envolten el club des de fa uns dies no són les més positives. O per dir-ho directament: són un desastre. Com si d’un edifici en descomposició es tractara, estos dies el VCF està vivint un bombardeig de pedres que li cauen d’un sostre i unes parets en runes: La destitució de Djukic -en un projecte que ja es veia encaminat al fracàs al mes de setembre i que han deixat que acumulara decepció rere decepció-; les noves cares que van a dur la gestió esportiva endavant: Rufete, Ayala –noms que poden il·lusionar, però amb poca experiència als despatxos-; l’expedient sancionador de la Comissió Europea per les ajudes irregulars de la Generalitat; les dimissions a la Fundació del VCF i clar està la imminent venda del club a un -hipotètic- potent grup o fons d’inversió que desperta recels a un gran sector del valencianisme.

No és el millor panorama este per a sentir, viure i defensar el València. Són moments de tremolor en les cames. De incertesa i de dubtes. També de desafecció, de cabreig i ràbia amb el teu equip i amb el teu club. De decepció profunda. De no poder despertar d’un malson que sabem quan començà –just després del doblet- però no sabem on i quan acabarà.

Arribarà el València al seu Centenari? Em preguntava l’altre dia un amic. Patidor, molt patidor ell. I la veritat no tenia una resposta. Volia tranquil·litzar-lo dient-li que el València ha passat per pitjors moments en estos 95 anys que complirà proper més de març. Que ja hem estat a Segona Divisió a la temporada 86/87 i isquérem endavant -amb el cap ben alt per cert-, que ja hem estat a la runa més absoluta i sense poder pagar ni els hotels dels viatges. I també isquérem. Que ja hem tingut moments de molta incertesa accionarial, i es va tirar endavant d’aquella manera, és cert.

Per què a la fi hi ha una força que està per damunt dels diners, dels fons d’inversió, dels jugadors sense esperit i dels entrenadors sense valor. De jutges, d’accions i d’avals. De bancs interessats i de polítics incapaços. De gestors covards i gestors xarlatans. És la força que emana dels milers de seguidors que té el València arreu del món. Més valuosos ara que vivim època de dificultats i de vergonya.

Amb eixa força complirem 100 anys. 120, 150 o 200. Els que faça falta. Encara que toque començar de zero.

 

Deixa una Resposta

avatar
  Subscribe  
Notify of