ACTUALITAT  PRIMER EQUIP  

Piccini: “El gol a l’Elx va ser un alliberament de tota eixa merda que m’havia passat”

Cristiano Piccini s’ha convertit en l’exemple de superació d’aquest València C.F. El premi a la perseverança i a mai donar-se per vençut. L’italià es va trencar la ròtula a l’agost de 2019, però el dia del seu retorn contra l’Elx va marcar el gol que li va donar el triomf a l’equip “che”.

Aquell dia va parlar en zona mixta, recorde que portava un somriure que no li cabia en la cara. Durant el dia de hui ha atés els companys del Diari AS on ha deixat una gran quantitat de titulars.

Com et trobes?

Ara ja bé. Després de passar el COVID, després de l’últim partit contra el Llevant… Després vaig tindre una gastroenteritis i no vaig poder participar contra el Cartagena. Estava una mica feble. Però ja tot bé.

La lesió

La lesió va arribar en el millor moment de la meua carrera. Acabava de guanyar la Copa, era important en el meu equip, estava comptant per a la selecció italiana… Aquesta lesió (trencament de la ròtula) em va apartar del futbol més de dos anys. Al principi no van voler dir-me la gravetat. Jo ja havia passat per un croat, en el Betis, i en sis mesos estava perfecte. Vaig pensar que això seria més fàcil. Cinc mesos després de la lesió, el doctor Maestro em va dir que aquesta lesió és de les quals et retiren. Ell mai havia vist una lesió així en un futbolista. Són lesions que es pateixen en els accidents de moto. Ha sigut una guerra mental i física durant dos anys llargs, amb recaigudes, se m’unflava el genoll cada vegada que augmentava la càrrega de treball… I ara estic molt bé, porte ja molts mesos sense tindre cap problema en el genoll, com abans de la lesió. Orgullós de mi mateix perquè he pogut tirar avant.

Vas pensar a deixar el futbol?

Sí perquè no era feliç. Anava al camp i per poc que em trobava bé, una altra vegada em sentia malament, amb dolors… Quan et passa una o dues vegades ho acceptes però quan et passa moltes vegades… que sembla que estàs per a entrar amb l’equip i has de tornar un mes arrere, arribes a pensar que el teu cos no podia aguantar les càrregues de treball que requereix el futbol d’elit. He passat setmanes, mesos durs… De sentir-me malament, de plorar, de parlar amb la meua dona i pensar de veritat a deixar-ho… Però al final tinc un cap fort que em permetia dies així… Però després quan apareixia l’obstacle deia: ‘Val, com el superaré?’. Gràcies al treball amb el meu fisio, que s’ha mudat a València i viu pràcticament amb mi, hem trobat un equilibri que em permet treballar i competir al màxim nivell.

Cessió a l’Atalanta

La cessió a l’Atalanta va ser un error per part meua. Gasperini em volia encara sabent que portava un any parat. Vaig anar a Bèrgam a fer les proves mèdiques durant dos dies. I van veure que tenia falta de força i uns problemes que encara no estaven superats. Però van decidir contractar-me. La idea era donar-me un mes de readaptació abans d’entrar amb l’equip. Però vaig signar el contracte i l’endemà em van posar a entrenar amb l’equip com si res. Feia dobles entrenaments perquè era pretemporada. Als tres dies se’m va començar a unflar el genoll i ací van començar els discursos: “Ens hem equivocat a fitxar-te, no estàs llest…” Em van fer sentir un invàlid i que el problema era jo, quan ells sabien perfectament com arribava. Als tres dies de estar allí ja estava fora de l’equip. Vaig jugar un partit 60 minuts. Estava coix, no sé ni com vaig poder jugar-los. Vaig jugar perquè no hi havia un altre. Va arribar un moment en què ni entrenava amb ells, treballava amb el segon equip. Va ser un malson. Jo necessitava ajuda i vaig trobar tot menys ajuda. Sembla que volien afonar-me en comptes d’ajudar-me. Vaig demanar tornar a València perquè vaig estar molt prop de caure en una depressió.

Bordalás

Jo era un xic que necessitava ajuda. I el que no vaig trobar en l’Atalanta ho vaig trobar amb Bordalás i també amb Javi Gracia, l’any passat. Bordalás i el seu cos tècnic m’han cuidat, van entendre que necessitava fer coses que em venien bé. I després donar-me la confiança i l’oportunitat de posar-me a jugar. Estic molt agraït al míster per fer sentir-me futbolista una altra vegada perquè si no et posa, no competeixes en un partit, no pots saber com estàs.

Gol davant l’Elx

Va ser la guinda. El meu famós gol a l’Huesca, en 2018, va ser important a nivell d’equip. Però el de l’Elx, a nivell personal, va ser la sensació d’haver tornat de veritat. Una alegria immensa després de tants moments durs… Va ser la felicitat, l’alliberament de tota eixa merda que m’ha passat. Eixe gol el guardaré en el meu record tota la meua vida. El gol a l’Elx ha sigut el moment més emocionant de la meua carrera.

Renovació

Em concentre en el dia a dia. Després de tants mals moments gaudisc de tindre la il·lusió de poder comptar per a l’entrenador cada cap de setmana, això és el més important. Sé que acabe contracte en sis mesos però ara som ací, intentant ajudar a l’equip, sempre cuidant-me i estant al màxim nivell, i ja veurem el que ofereix el futur.