El València diu adeu a les seues opcions europees (1-0)

El València ha acomiadat a qualsevol opció matemàtica de jugar competició europea la pròxima temporada. Amb la derrota a San Sebastián enfront de la Reial Societat per 1-0, el València se situa a 8 punts de la Conference League i a 9 de l’Europa League, mancant sis punts per jugar-se.

D’esta manera, el València desapareix del rànquing UEFA dels 100 millors clubs europeus ja que la 24/25 serà la cinquena temporada consecutiva en la qual a Mestalla només es vegen partits nacionals. Així ha sigut en set dels últims 10 anys, mentre que en les anteriors 10 temporades sempre havia jugat Champions o Europa League.

La ratxa del club en els partits més importants és desastrosa. Malgrat el mèrit i l’esforç de tota la temporada, durant molts moments per damunt de les capacitats d’aquests jugadors, el balanç és d’un punt dels últims quinze. És a dir, un empat i quatre derrotes en els últims cinc partits. Ja siga per les baixes, per fons d’armari, per tema físic, per mala fortuna o perquè simplement no li donava per a més a l’equip, la realitat és que s’ha fet un pas arrere important després d’una temporada on la regularitat era una de les grans insígnies de Baraja.

La realitat és que el València, o almenys eixa és la sensació, després fins i tot de la derrota enfront del Betis i principalment contra l’Alabés, donava per fet que les opcions europees s’havien dissolt per complet. L’inici en el Reale Arena va ser bona prova d’això. Un altre partit en el qual comences a la mercè de la voluntat rival, amagat arrere i deixant oportunitat als rivals. Primera oportunitat en el minut 3 per a la Reial Societat i André Silva posava per davant als locals amb una bella jugada.

La reacció dels ches no es va fer notar i la més clara seria un llançament molt llunyà de Javi Guerra des de la frontal de l’àrea. La Reial Societat també provaria fortuna des de lluny amb un mal rebuig de Cenk que acabava en les botes de Turrientes i obligava a intervindre a Mamardashvilil.

Durant la segona part el València va tractar en algún moment anar per el partit i ser un poc més superiors, però en cap moment va sorgir efecte. La Reial d’Imanol va aguantar en un dia en el que el Reale Arena no va mostrar la seua millor imatge degut al mal horari seleccionat per part de LaLiga. Al final, derrota del València 1-o en Anoeta. 

Amb la derrota i les opcions europees mortes, comença una altra final per al valencianisme. Diumenge que ve a les 18.00 hi ha convocada una multitudinària manifestació per a recordar a Meriton, treballadors del club, polítics i el món sencer que abans de res el valencianisme vol a Peter Lim fora del club. La idea és buidar Mestalla durant el Girona – València i buscar una imatge molt semblant a la del partit contra el Celta en 2022. En aquesta final seran els aficionats els que juguen.