ACTUALITAT  PRIMER EQUIP  

El VCF de Lim esgota el seu tercer experiment a la banqueta

L’estabilitat a la banqueta de Mestalla des de que començarà l’etapa de Peter Lim al València CF és una assignatura pendent d’aprovar per al magnat de Singapur, propietari de la majoria accionarial del conjunt valencianista. Cert és que està tendència, negativa, no és exclusiva des de l’arribada de Meriton Holdings al Club. Abans dels tres entrenadors baix l’orde de Meriton (Nuno, Neville i Ayestarán) altres tants han passat sense massa fortuna. Concretament des de l’adéu d’Unai Emery al 2012, cinc han sigut els entrenadors  de més que han passat per València; Pellegrino, Valverde, Djuckic, Nico Estévez i Pizzi amb les intermitents aparicions del comodí amb millor impacte al vestidor del VCF, Salvador Gonzalez ‘Voro’ com a tècnic interí.

De la terna de tres entrenadors adés esmentada, Nuno, Neville i el propi Ayestarán, només el portuguès pot presumir d’haver finalitzat una temporada de manera sancera. Els altres dos van coincidir com a solució de la marxa de Nuno Espírito Santo però esta solució mai va arribar ja que la sensació d’agonia va ser palpable fins a l’últim partit de la passada temporada.

• Nuno Espírito Santo:

El portugués va aterrar a València previ acomiadament de Pizzi. Un moviment que va estar sempre supeditat a la compra del paquet accionarial que més tard adquiriria Peter Lim amb la seu companya, Meriton Holdings. Als seus 80 partits com entrenador valencianista, pot dir que comparteix junt a altra llegenda a les banquetes valencianistes, Rafa Benítez, el record de punts en una temporada amb la que va fer tornar al VCF a la màxima competició continental d’equips. Registra un 50% de les victòries com a entrenador del VCF. La pèssima direcció esportiva al seu comandament, mai reconeguda com a tal, va ser el detonant que va provocar el seu cessament de la direcció esportiva del Club de Mestalla a finals del mes de novembre.

• Gary Neville:

La travessa de futbol de Meriton. Després de l’alleujament de soltar la figura de Nuno, l’etapa de Gary Neville, comentarista i mite del Manchester United, s’iniciava a la banqueta valencianista amb la possibilitat de clavar al equip blanquinegre entre els 16 millors equips d’Europa. No ho va aconseguir. Els seus altres 27 partits com a tècnic valencianista no van tindre molta més història, o si. Per al negre record de la parròquia valencianista quedarà tota una desfeta monumental a les semifinals de Copa celebrades al Camp Nou (7-0). El seu tram final a Mestalla va tindre unes setmanes de coincidència amb Pako Ayestarán qui va arribar per assistir-ho i donar el punt de castellà que el grup necessitava i així comprendre millor les ordres del britànic, amic i soci de Peter Lim. Finalment, en una parada per compromisos internacionals, Gary Neville era història del VCF amb uns nombres de vergonya en tot el llarg camí que l’entitat blanquinegra té al món del futbol.

• Pako Ayestarán:

Amb la Lliga com a maldecap i pocs partits per a solucionar, el Club va travessar en la figura de l’ex preparador físic per traure la situació endavant després de la forta trompada amb Neville. Pako va fer-se càrrec dels últims huit partits que encara restaven on el VCF encara havia de certificar la seua permanència a la màxima categoria del futbol. Ho va conseguir però amb un toc de suspense que a l’acabar la Lliga no convidava a pensar en la seua renovació. Esta finalment va arribar. Després d’una cimera esportiva a Singapur, llar del màxim accionista, Pako tornava ratificat com a entrenador del primer equipa plens drets per a les properes dos temporades. Era el millor perfil. Amb tot un estiu per davant, una replanificació esportiva i cert punt de confiança, Pako Ayestarán iniciava la campanya 16/17 des de zero però només quatre jornades de Lliga i zero de dotze han fet falta per comprovar que esta nova travessa sense massa convicció podia tornar a eixir molt cara a la propietat asiàtica. Els missatges creuats entre Secretaria tècnica i direcció esportiva han provocat també una pèrdua de confiança en el treball de Pako que han portat a la decisió pressa en la vesprada-nit d’ahir.

Entremig d’estes destitucions sempre ha aparegut la figura del verdader home de Club, Salvador González ‘Voro’ qui no s’ha amagat per tractar de reconduir la situació i redreçar el vaixell davant el temporal. Una volta més per encàrrec tornarà a ocupar-se de forma interina de la direcció del grup per, al menys, una jornada de Lliga i possiblement dos.

Des de Singapur amb connexió València es treballa per fer diana amb el proper membre de la banqueta valencianista. De manera inevitable, esta ha patit massa colps per fer desaparèixer als problemes més senzills de fer botar al món resultadista del futbol, l’entrenador. El VCF només pot presumir de dos entrenadors amb més de dos temporades consecutives com a responsable de la banqueta de Mestalla al llarg dels últims dotze anys; Rafa Benítez i Unai Emery. Dura comprovació que l’errada ve de temps i no hi ha forma de trobar la solució.