Granada 1-2 VCF: Mina manté al VCF de dolç
Per Blanquinegres · 21 Febrer, 2016
El VCF visitava l’Estadi Nou Los Carmenes amb la clara idea de continuar amb la dinàmica que va iniciar-se la setmana passada. Al camp sefardita, la possibilitat de sumar la tercera victòria consecutiva del curs, una cosa que encara no s’havia produït en tota la temporada.
Per tal de lluitar els 3 punts Gary Neville iniciava la vesprada recuperant la figura d’Alves a la porteria, de Mustafi a la saga i la de Paco Alcácer amb la tasca de fe el gol. Però esta possibilitat de colpejar abans que el rival va difuminar-se al vore com era el conjunt local qui eixia al camp molt més clavat i amb més intensitat.
El Granada de Jose Ramón Sandoval, en la corda fluixa, posava en problemes als blanquinegres. Durant els primers 15 minuts els granadins furtaven l’esfèric als de Neville. En una d’estes Fran Rico provava des de fora a Diego Alves.
El Granada canviava el guió sabedor de que el ritme seria difícil de seguir i en este moment el VCF començava a mostrar-se amb més valentia. En estes ocasions valencianistes, Alcácer i André Gomes es convertien en els autors de les millors ocasions visitants. La millor la del portuguès que es trobava a un, molt atent, Andrés Fernández, per tal d’evitar el primer gol de l’encontre quan només restaven 5 per a fer el camí cap als vestidors. Amb l’arribada del 45, assenyalat per Vicandi Garrido, els 22 protagonistes marxaven amb el marcador encara per estrenar.
A la memòria col·lectiva del valencianisme, els encontres davant el Rayo, el Betis, la Reial Societat o l’Sporting de Gijón. Els blanquinegres haurien de mostrar-se sencers durant els primers minuts de la represa.
Una segona part que va iniciar-se amb canvi a les files andaluses i seguidament, el valencià, Rochina, disposava de una ocasió molt perillosa a pilota parada des de la mateixa frontal de l’àrea blanquinegra. Alves dissipava qualsevol problema parant la bola.
Molt poc després el VCF aconseguia destrossar la saga del Granada amb una bona triangulació iniciada per André Gomes que connectava amb Alcácer i este trobava entrat en formació ‘tràiler’ a Dani Parejo que feia el primer gol de l’encontre. 10 minuts de la 2a part i després de molt, molt de temps, vora 3 mesos, el València CF aconseguia avançar-se en el lluminós. Tot i el gol, Guilherme Siqueira era qui més patia les incorporacions d’atac del conjunt de Sandoval i fins en dos ocasions a punt va estar d’arribar el gol de la igualada des d’els caps de, primer David Barral i segon El Arabi.
El perill de mantindre l’avantatge es feia més i més patent a mesura que el rellotge s’apropava al 90. Finalment, Gary Neville esgotava els seus canvis modificant els laterals valencianistes, després de vore els problemes que Guilherme Siqueira patia amb Success fent mal una i altra volta en els atacs dels granadins.
La por continuava apoderant-se dels blanquinegres fins el moment en el que va arribar el 90 del partit i Santi Mina, un dels revulsius elegits per Gary Neville que tallava des de l’arrel la possibilitat de que el Granada donara la sorpresa en el partit. El gallec continuava amb la seua setmana de dolç i amb el 0-2 el partit que quedava totalment vist per a sentència.
El partit encara tindria un punt més de suspens i el gol d’Edgar en el temps de descompte posava el 1 a 2 amb el que feliç i finalment finalitzava l’encontre.
