ACTUALITAT  FITXATGES  PRIMER EQUIP  

Disparitat d’estils entre els candidats a la banqueta del València

Una vegada perfilada la nova direcció esportiva dirigida per José Ramón Alesanco el següent pas és l’elecció de l’entrenador del nou projecte esportiu del València CF. L’entrada de Miguel Ángel Angulo i de Domingo Catoira al costat del treball de Vicente Rodríguez asseguren una elecció del tècnic basada en el plànol futbolístic. Una designació que ha de ser precisa, ja que no hi ha marge de maniobra. El club xe necessita tornar a les competicions continentals el més prompte possible.

Entre el catàleg de futurs entrenadors per a liderar eixa plantilla han sorgit diferents noms i estils. L’afició blanquinegra recolza en la seua majoria a Marcelino García Toral, mentre que les opcions de Curro Torres o Quique Setién tampoc desagraden. Mentrestant altres noms com Óscar García Junyent o Aitor Karanka també han sigut relacionats amb un interès del club de Mestalla. Voro és l’alternativa barata, encara que no està clara la continuïtat del de L’Alcúdia.

En el cas de Marcelino aquest desitja cert poder de decisió en la confecció de la plantilla així com també posseeix una forta personalitat. Va rebutjar al València fa anys per a anar-se al Real Zaragoza en Segona per aquest motiu. A Vila-real va trobar l’èxit amb un ascens a Primera Divisió i la classificació europea en el retorn dels groguets a l’elit. El seu pla de joc és el control i el futbol pràctic que esprem al màxim als seus jugadors amb els quals no gaudeix d’una propera relació. Vol independència i voldria fer una neteja en el vestuari. Haguera entrenat aquest mateix curs al VCF, si no anara pel reglament que impedeix a un mateix entrenador dirigir dos clubs de la mateixa lliga en la mateixa temporada.

Les altres dues opcions amb adeptes són Curro Torres i Quique Setién. El primer no compta amb experiència a primer nivell, però ja coneix la casa com a jugador i com a tècnic del Mestalla durant diverses campanyes. Ha dotat al filial de caràcter, de qualitat i de competitivitat. Li faltava gol l’any passat, alguna cosa que ha sabut suplir amb la participació dels migcampistes. Equip bastant ofensiu. Massa agressiu en la banqueta, ja que va estar l’any passat sancionat 10 jornades. És el seu moment?

Setién també té una forta personalitat com els dos anteriors com ha demostrat en dirigir un vestuari explosiu com el de Las Palmas. La seua curta trajectòria al màxim nivell, provoca dubtes, però agrada a Espanya. Futbol de toc, de possessió, cosa a la que no està acostumada la parròquia valencianista. Relacionat també amb el Barcelona per la seua filosofia, és un entrenador que impregna al 100% tot el que vol en els seus jugadors. Diferent als altres candidats quant a estil futbolístic.

Les dues opcions estranyes són Aitor Karanka i Óscar García. El primer és un entrenador forjat en la seua etapa de segon amb José Mourinho. Va arribar a Middlesbrough en 2013 fins que va ser destituït la setmana passada, després d’aconseguir l’ascens a la Premier League. A Anglaterra parlen d’un entrenador metòdic, amb un joc molt lògic i clàssic on les bandes adquireixen un gran protagonisme. Valedor de Negredo i Barragán aquest estiu. La falta de gol i els errors defensius han portat al Boro a ocupar els llocs de descens.

Per la seua banda Óscar també encarna la figura d’un preparador que encara no coneix l’elit, però amb certa experiència en el món del futbol d’elit amb títols en el Maccabi Tel Aviv i el Red Bull Salzburg així com un breu pas per Anglaterra en el Watford i el Brighton.

Finalment, Voro s’erigeix com la línea de la continuïtat, un tallafocs, el delegat, conformista, es porta molt bé amb els jugadors. Dubtes sobre la seua capacitat com a entrenador. Meriton no ho descarta. Ell no sap si seguir o ser el delegat de nou.