CRÒNICA: Una muntanya russa previsible (2-1)
Per Alex Alfaro · 10 Septembre, 2022
Vallecas era la prova de foc. Després de les bones sensacions oferides per l’equip en la trobada contra el Getafe, tocava demostrar la personalitat dels de Gattuso en un escenari gens senzill. Equip i estadi que estrenyen i que no li anaven a deixar jugar a València a gust.
Respecte a l’onze, tornava el que a priori és l’onze titular i fix per a Gattuso, encara que amb una certa polèmica. Paulista era titular després d’un inici de temporada sensacional per part de Cömert, que tornava a la banqueta.
L’inici no va ser bo, i ja ens feia intuir com seria la resta del partit. A l’equip li costava molt sobrepassar la línia de tres quarts de camp i arrere Gabriel Paulista no estava en partit i es van acumular diferents pèrdues de pilota de Thierry i de Nico que acostaven al Rayo Vallecano al gol. La banda esquerra era un autèntic colador on el Rayo arribava a plaer.
El primer del partit arribaria en el 5. Marcava Isi Palazón després d’una acció mal defensada en la qual Hugo *Duro li va deixar espai de sobres i va deixar que al primer pal rematara el gol del Raig.
El gol va deixar completament K.O al València que no va saber refer-se i tornar a ficar-se en partit. L’única acció positiva de la primera part va ser la doble intervenció monumental de Mamardashvili que li va donar vida al València. Doble acció d’handbol que consagra a Mamardashvili com un porter de màxim nivell europeu.
A partir del cooling break l’equip es va refer i va arribar amb molt més espai a la porteria de Dimitresvki. La més clara va ser una de Nico que va tardar massa a efectuar el tret. També una volea d’Hugo Duro des del sòl que va marxar a dalt, encara que la jugada ja estava anul·lada.
La segona part va arrancar amb l’esperança que la xarrada en el vestuari de Gattuso canviara la dinàmica del partit i fera que el València fera un pas cap avant. Però tot el contrari. Nico marcava en pròpia porta en un llançament de cantonada. No va poder armar bé la cama i va introduir la pilota en el fons de la porteria. Pitxer d’aigua freda a un equip que durant la temporada ha demostrat no poder recuperar-se dels gols en contra.
Una de les ocasions més clares de la segona part arribaria per part de Lli que després de marxar-se de tres jugadors del Raig, va posar un centre que va atrapar *Dimitresvki. En una acció en la qual ja esperava Castillejo per a poder enviar la pilota al fons de la porteria. Kluivert també va estar molt prop de reduïr la distància ja en el minut 91, encara que la pilota va marxar a córner.
Però en el 94 el València es va ficar en el partit de ple. Gol de Diakhaby després d’un centre molt perillós i fallada del porter del València que li permet reduir distància
Al final, derrota a Vallecas on es demostra que l’equip no tindrà una temporada senzilla. Ni davant el Getafe el València era tan bo, ni ara som tan bons. Temporada llarga on cal treballar molt per a lluitar per estar a dalt. Pròxima setmana una altra oportunitat contra el Celta
