ACTUALITAT  DECLARACIONS  PRIMER EQUIP  

Cañizares: “Mestalla és un camp on es viu la passió d’una manera tremenda”

Claudio Ranieri li va posar el sobrenom de ‘El Drac’ per la seua especial habilitat de detindre els llançaments des del punt de penal. Va ser un dels millors porters de la història del Valencia CF i de la selecció espanyola i tot un ídol del valencianisme. En el seu palmarés pot presumir de conquistar dos títols de Lliga, dues Copes del Rei, una Copa de la UEFA, una Supercopa d’Europa, una Supercopa d’Espanya i una Copa Intertoto, així com tres Trofeus Zamora. Tot això en deu increïbles temporades que li converteixen en el sisé jugador blanc-i-negre amb més partits oficials. El seu nom és Santiago Cañizares i VCF Media va xarrar amb ell en els vestuaris de Mestalla, un lloc que li porta excel·lents records.

Aterratge a València

Arribe al València CF l’any 1998, estava en el Reial Madrid, era el meu últim any de contracte, amb una oferta de renovació, però tenia una edat, 28 anys, on m’abellia molt gaudir de la meua carrera esportiva al 100 per cent i no tenia la seguretat que en el Reial Madrid anava a ser titular. Malgrat que l’oferta de renovació era econòmicament superior decidisc vindre’m a València, Zubizarreta havia comunicat que marxava un mes abans i vaig entendre que potser al València anava a poder desenvolupar els millors anys de la meua carrera sent un dels homes importants d’un projecte, sent un jugador que busca la titularitat i no sap si aconseguirà.

Un estadi especial

Mestalla és un camp on es viu la passió d’una manera tremenda. El públic, quan arriba a l’estadi, es fa unes expectatives que veurà a la seua València, guanyar hui, jugar bé i fer-ho extraordinàriament bé. Però quan no es compleix produeix molt nerviosisme i molta crispació i quan es compleix produeix una tremenda alegria i satisfacció. Què és el que li puga passar a un jugador a Mestalla? Que el que ha fet anteriorment s’haja oblidat per complet i, si no està bé, senta el ‘run-run’ del públic perquè no compleix amb les expectatives, però també pot succeir que estiga fins i tot per damunt i faça un gran partit i reba la major ovació que ha rebut en la seua vida… Jo sempre dic que a mi agrada jugar a Mestalla perquè, primer, sé que hi ha una afició fidel que omplirà l’estadi, perquè què seria eixir a l’estadi i estiguera buit? Eixa seria la crisi real al futbolista i que a ningú li importe que jugues o no jugues i guanyes o perdes. I segon, és un judici popular on si fas els teus deures no et preocupes que et pagaran amb la major ovació que has rebut en un camp de futbol. El teu ego o satisfacció personal es veurà altament pagada si aconsegueixes complir amb les expectatives amb les quals sales a un terreny de joc…

Orgullós de pertànyer al València CF

Formar part de la història del València CF en la història més llorejada del Club és alguna cosa amb el que diàriament convisc, perquè la gent m’ho recorda al carrer, i al mateix temps ho gaudisc en la meua satisfacció interior… Fer feliç a una persona és grat, fer feliç a un grup de persones és molt grat, però fer feliç a una ciutat sencera només està a l’abast dels esportistes en aquest país. Així que, cada vegada que hem anat a la plaça de l’Ajuntament, que hem portat un títol a Mestalla i ens han rebut amb el cor obert i agraït tota la ciutat et podràs imaginar que eixos records són inesborrables…