ACTUALITAT  ESPECIALS  PRIMER EQUIP  

Baraja, cor i ànima del València

A dia 14 de febrer de 2024, Baraja compleix un any com a entrenador del València Club de Futbol. Sembla una bonica coincidència que aquest aniversari es produïsca el dia dels enamorats, perquè si alguna cosa caracteritza la trajectòria del Pipo en el club valencianista és l’amor. L’amor pels colors, per l’escut, per la samarreta, per l’afició.

Rubén Baraja va arribar al València durant l’estiu de l’any 2000 amb 25 anys. Provinent del recentment descendit Atlètic de Madrid, el Pipo va debutar amb l’equip blanquinegre el 23 d’agost en un partit de Champions League enfront del Cèltic de Glasgow. Aquesta temporada, Baraja va ajudar a fer que l’equip arribara a la dolorosa final de Champions contra el Bayern de Munich.

Durant la seua segona temporada al club, Baraja es va proclamar campió de Lliga per primera vegada, trofeu al qual va contribuir amb 7 gols en 17 partits. La seua versatilitat al centre del camp el va convertir en una de les peces claus en un València competitiu, il·lusionant i guanyador.

Durant la temporada 2003-2004, el Pipo va alçar tres títols més amb l’equip: la seua segona Lliga, la Copa de la UEFA (l’Europa League) i la Supercopa. El val·lisolità va aportar 14 contribucions de gols entre les dues competicions i va ser fonamental en la victòria de la Supercopa d’Europa, que no podria haver-se guanyat sense el seu espectacular remat de cap.

Benítez, Ranieri, Quique Sánchez Flores… Amb qualsevol entrenador, Baraja era un titular indiscutible durant tots els seus anys a València, però va ser amb Ronald Koeman amb qui va assumir la capitania del conjunt Ché, liderant l’equip durant la victòria de la Copa del Rei a la temporada 2007-2008.

Les lesions varen ser un gran obstacle per a Baraja, qui es va veure apartat dels terrenys de joc en moltes ocasions durant les temporades 2006-2007 i 2009-2010. El club va prendre la decisió a 2010 de no renovar-li el contracte. Entre llàgrimes i aplaudiments, Baraja va acomiadar-se de l’afició valencianista el 16 de maig de 2010 en el que fou l’últim partit de la seua carrera com a jugador.

El Pipo Baraja, eixe jugador que tantes emocions va provocar en el valencianisme, es convertia en llegenda i penjava les botes al finalitzar eixa temporada. Als quasi 35 anys, Baraja no es veia capaç de vestir cap samarreta que no fora la del València Club de Futbol. Hauria set massa dolorós per a ell i, sense cap dubte, per a l’afició valencianista, jugador i afició amb marques eternes al cor.

365 partits oficials, 58 gols i 35 assistències amb les quals Baraja va enamorar a tota una generació de xiquets que volien vestir el 8 del Pipo, a milers de pares i fills que compartien crits i abraçades amb cada gol, amb cada jugada, amb cada control.

No obstant, el que pareixia un comiat per a sempre, es va tornar un “fins prompte” quan Baraja va començar a involucrar-se en els aspectes tècnics del club. El 2013, va assolir el càrrec d’entrenador a les categories inferiors valencianistes fins al 2015.

El 14 de febrer de 2023, el dia dels enamorats, Baraja es va retrobar amb el seu gran amor, encara que aquesta vegada es feia càrrec de l’equip que tant ha dirigit dins del camp des de la banqueta.

El Baraja entrenador va arribar a un València debilitat, en posicions de descens i amb una plantilla molt limitada. El seu debut no va ser l’esperat, perdent 1-0 contra el Getafe, però al final de temporada, amb 6 victòries, 4 empats i 7 derrotes, Baraja va aconseguir salvar al València i el va situar nové a la taula, un lloc prou diferent als que ell estava acostumat com a jugador.

En la present campanya 2023-2024, el Pipo ha agafat una plantilla massa jove i inexperta i l’ha convertit en un equip amb potencial i prou competitiu que, en lloc de lluitar per mantindre’s en primera divisió, lluita per entrar en Europa.

El contracte de Baraja finalitza a finals de temporada, però sembla prou evident que l’afició valencianista el vol a ell al capdavant de l’equip. Perquè ningú comprendrà millor que ell com han de defensar-se aquests colors, ningú va sentir l’amor que ell sent per aquest escut i ningú pot entendre millor què significa jugar en el València.

Passe el que passe en juny, continue o no a l’equip, sempre hi haurà una cosa clara: Rubén Baraja fou, és i serà un mite del València Club de Futbol. Passat, present i futur. Inoblidable. Etern.