ATM-VCF: Una última vesprada al Calderón per a l’oblit (3-0)
Per Blanquinegres · 05 Març, 2017
El València CF acomiada el Vicente Calderón y la seua història amb una derrota gris que l’Atlètic va treballar a base del gol de la primera part de Griezmann i els següents a la segona part de Gameiro i Griezmann de nou. Els de Voro no tingueren ni trobaren cap tipus d’oportunitat ni al·legat al llarg dels noranta minuts de partit per tal de discutir l’encontre.
Pràcticament des de l’inici del partit els locals traçaven les línies mestres amb les que cimentar la victòria davant el seu públic amb domini i força així els del Cholo Simeone negaren qualsevol idea de sumar els tres punts als blanquinegres.
Amb només dos minuts de partit disputats els blanquinegres ja patien davant el front francòfon matalafer. Eixe patiment va consumar-se arribat el minut 9 de partit on el València concedia una pèrdua al centre del camp que acabava amb la perfecta definició de Griezmann a la contra. El 7 roig-i-blanc superava a Alves i atorgava la tranquil·litat a la grada del Calderón.
Estèril atac blanquinegre, perfecte resum de les intencions valencianistes quan el baló circulava al peus dels de Voro. Atacs amb poca profunditat que com a molt acabaven en centrades cap al cap de Zaza però que no acabaven de connectar amb la porta d’Oblak. Gràcies a l’avantatge l’Atlètic, a comptagotes, sumava arribades molt més perilloses amb més fons de dos a zero que d’empat. Els valencianistes salvaven la papereta a l’arribar al temps de descans amb la mínima diferència possible tot i la gran quantitat de pilotes perdudes.
Els locals als pocs minuts de la repesa aconseguien el que no havien pogut materialitzar a la primera part i als pocs minuts ampliaven diferencies mitjançant el gol de Kevin Gameiro que es trobava amb l’inestimable ajuda de Mangala que tocava el baló per variar la direcció. L’Atlètic de Madrid seguia amb el seu accent francés per traure endavant el partit sense despentinar-se.
El València no podia fer front a la força ‘india’ i les diableries de Griezmann o Gameiro continuaven sent massa i que Alves evitava com podia. El Calderón es divertia al mateix temps que es preguntava “I on està Peter Lim?” Per tractar de despertar, Voro apostava per Bakkali i Mina – que tornava de la lesió al genoll, per buscar una mínima reacció encara que fora i posar els dubtes al camp. Eixa reacció no va arribar en cap moment.
El Calderón volia més sang i, sang és que van tindre amb el doblet que signava Griezmann que tancava qualsevol opció i que li valia per marxar substituït amb l’ovació tancada de la grada. De principi fi els matalafers dominaren un encontre que des de ben prompte de la primera part no va tindre cap història. Amb el tres a zero, Voro decidia no esgotar els canvis a falta d’utilitzar l’últim que encara li restava. Un símptoma més de la nul·la capacitat blanquinegra hui al Calderón tant al camp com a la banqueta. Pírrica última visita a la vora del Manzanares. E proper any espera el nou Metropolità.
