La millor informació del ValènciaCF en valencià

Victòria i bon nadal (0-1)
,

Victòria i bon nadal (0-1)

El València CF suma 3 punts a un partit on el futbol va brillar per la seua absència. Els de Nuno gràcies al gol de Paco Alcácer a la primera meitat, regressen a posicions Champions per acomiadar l’any 2014.
COMPARTIR
330-120

PUNTS DEL PARTIT

PUNTUACIÓ
7.2
7 Porteria
8 Defensa
6 Centre del Camp
8 Davantera
7 Nuno Espíritu Santo

El València CF suma 3 punts a un partit on el futbol va brillar per la seua absència. Els de Nuno gràcies al gol de Paco Alcácer a la primera meitat, regressen a posicions Champions per acomiadar l’any 2014.

 

Revolució a l’onze de Nuno per presentar-se per primera volta a Ipurúa. Nuno travessava per una defensa de 3 sense laterals, un centre del camps molt poblat i amb molta qualitat i dos davanters purs amb gol als seus peus, Alcácer i Álvaro Negredo.

Amb el partit ja en marxa, ambdós conjunt es tantejaven com si d’un combat de boxa es tractarà. Aixó si, al moment el València superava la línia divisòria, el perill era palpable al verd. El que si va transformar una arribada en un perill clar va ser el conjunt armer. Arribat al minut 20, Piovaccari, el davanter italià, posava a prova a Diego Alves amb un potent xut amb molt d’efecte. 10 minuts més tard, al minut 31, De Paul feia un servei en llarg, superant a l’últim home de l’Eibar, Boateng, i Piatti, home receptor, controlava malament però aconseguia assistir a Alcácer que, desprès del retruc amb el porter eibarres, espentava la pilota fins els fons de la xarxa i de pas posar el 0 a 1. Les ocasions al partit estaven sent més be escasses dins de tot el rigor defensiu i la disciplina que demanava el partit, però els blanquinegres havien sabut materialitzar i optimitzar les seues ocasions. Amb molt poc de futbol, l’herba tampoc convidava a moltes alegries, el descans arribava amb l’avantatge valencianista, gràcies al gol d’un Paco Alcácer que no marcava gol a Lliga des de setembre.

Amb el curt marcador a Eibar, Gaizka Garitano proposava moviment a la seua banqueta, per tractar de buscar una reacció dels seus. Per l’altra banda, Nuno continuava sense canviar un àpex els seu revolucionari, però momentani, efectiu plantejament. Amb el pas dels minuts Nuno anava reconstruint l’onze per assegurar un tres punts molt meritosos i difícils. Amb l’entrada de Barragán al camp prop del 60, el dibuix que presentava el VCF era més recognoscible per l’aficionat. El partit que patia de indolència fins a este moment pareixia obrir-se per als dos conjunt. Uns en busca d’ampliar diferències, altres amb l’objectiu de tornar a la igualada. A la recta final de l’últim partit del 2014 per al València CF, el partit continuava com havia volgut Alcácer al 31’, i amb el conjunt de Nuno jugant amb el rellotge per tal d’escoltar el xiulit final l’abans possible. Per disputar el temps d’afegit, 4 minuts, Nuno donava entrada a Rodrigo Moreno, formant el conegut com trident blanquinegre.

Finalment, tot i que per la mínima, el València suma una victòria que torna a col·locar als de Nuno en els llocs que donen accés a la Champions League. Ara, toca temps de descans per al grup valencianista i tornar amb molta força per afrontar un 2015 que desitgem guarde moments de molta felicitat per a tota la família del València CF.

Deixa una Resposta

avatar
  Subscribe  
Notify of