PRÈVIA: Equip i afició busquen la remuntada per a estar en la final de Bakú
Per Blanquinegres · 09 Maig, 2019
Jo crec, tu creus, ell creu, nosaltres creiem, vosaltres creieu, ells creuen. “A Mestalla i amb vosaltres, tot és possible”. “Tots junts podem”. “És necessari sempre creure que el somni és possible, que el cel és el límit i tu eres imbatible”. “L’esperit del València CF és no rendir-se mai”. Estes reflexions de Parejo, Toni Lato, Gabriel Paulista o Rodrigo són sol exemples del que sent el vestuari, convençut que, al costat del suport i la força de tot Mestalla, el València CF estarà en la final de la UEFA Europa League. No és un acte sol de fe, és de convenciment.
Ja només queden unes hores per a citar-se a Mestalla, a les 21 hores, amb una il·lusió: viure una nit màgica que es recorde amb el pas dels anys com el dia en què el València CF va eliminar a l’Arsenal FC i es va classificar per a la final de la UEFA Europa League 15 anys després. Conforme va acostant-se l’hora del partit la il·lusió va creixent, veient com el Liverpool FC va voltejar un 3-0 al FC Barcelona en Anfield o al Tottenham remuntar en el segon temps un 2-0 a l’Ajax en la Champions League, la fe i la convicció es multipliquen.
Que bonic és el futbol! I que gran és ser del València CF per a viure nits com la de hui, dies en què patir, lluitar, ajudar el company… per a acabar feliç i, qui sap, eixint a celebrar al balcó de Mestalla al costat dels futbolistes la classificació per a la final de Bakú. Per què no? Mestalla és Mestalla.
Només de pensar-ho es posen els pèls de punta, però este València CF amb Marcelino al capdavant ja ens ha fet disfrutar de nits úniques i està convençut que el desafiament és possible. Els fonaments de Mestalla “van botar” quan Rodrigo li va marcar dos gols al Getafe CF en el temps de descompte per a avançar a la següent ronda de Copa, o prèviament quan Piccini va emergir des de la banda per a donar-li la victòria amb un xut potent davant el Huesca, o el gol al límit de Guedes en Krasnodar… “Estem preparats per a una altra remuntada”, deia Coquelin.
