La millor informació del ValènciaCF en valencià

Fernando Gómez: “Quan vaig ser director esportiu, l’equip va passar de costar 105 a 83 milions”
,

Fernando Gómez: “Quan vaig ser director esportiu, l’equip va passar de costar 105 a 83 milions”

COMPARTIR

728-90

Fernando Gómez Colomer ha sigut una de les llegendes que ha xafat la gespa del Mestalla. El número 10 sempre estarà lligat a ell i és el quart jugador que més gols ha marcat en la història del VCF sent migcampista.

El ara entrenador del Benigànim a la Tercera Divisió, ha fet unes declaracions al diari Marca, on ha repassat la seua llarga trajectòria al conjunt valencianista i sobre l’actual número 10 desèrtic al primer equip.

El que comptava era jugar i jo he sigut molt de respectar les jerarquies. Hi ha codis no escrits del futbol que sempre m’ha agradat respectar, sense passar-se, i mai vaig tindre un desig especial per portar aqueix número. Però és veritat que quan ho portes, et sents orgullós perquè associes el 10 a jugadors bons de quasi tots els equips de tot el món. O al jugador més tècnic o més creatiu. Però tampoc li vaig donar gens d’importància a això. Sí que vaig estar content i més encara quan, després, es va poder mantindre el número i posar el nom en la samarreta

Quan vaig arribar, en la 83-84, el 10 ho portava Kempes, després ho va recollir Subirats, o potser també ho va portar Robert Fernández, però fins que es va anar Subirats ell era el 10. Llavors no hi havia noms en les samarretes, ni un dorsal fix per a cada jugador. Jo portava de tot: el 7, el 9, l’11 qualsevol número, però el 10 mai. Crec que mai o poques vegades em vaig vestir amb el 10 en l’època en la qual Subirats estava en l’equip

Abans, és veritat que s’havia parlat de retirar la samarreta, però aquestes coses que es fan en el bàsquet no es donen en el futbol. No sé si ho va recollir Schwarz perquè ningú ho va voler o perquè ‘pesava’ més o menys. A mi em semblava una bobada. Perquè en els meus primers anys, el número que no volia ningú era el 9. Perquè els aficionats associen el 9 amb el gol i com ningú marcava gols, ningú el volia. Per això, en els meus primers anys jo vaig jugar moltes vegades amb el ‘9’ sent migcampista, perquè ningú ho volia

Jo crec que és anecdòtic. Sembla que tant Carlos Soler com Kang In Lee tenien possibilitat de portar el 10 i al final per una mescla de sensacions, desitjos i motius, cap d’ells ha acabat agafant-ho. No sé si és una temporada de transició perquè algun d’ells ho agafe la temporada que ve. Però es mesclaven qüestions comercials, amb esportives i desitjos normals o acceptables per part de Carlos Soler. Era una mescla de raons per les quals segurament el dorsal ha quedat lliure, segurament per a no haver d’entregar-li-ho a ningú

Podria ser Guedes el número 10. Però Guedes està més per a pensar en altres coses que en el número. I també podrien ser Soler i també Kang In. Crec que entre un d’aqueixos tres hauria d’estar el 10 en aquest València

Sent director esportiu, entre 2008 i 2010 la plantilla va passar de costar 105 milions a 83. Una reducció de 20 milions en dos estius, quatre mercats. No sé quant ha hagut de baixar la plantilla en aquest mercat. L’any passat eren poc més de 160 milions. Sense els ingressos de la Champions, reduir el cost en 40 o 50 milions és quasi impossible. I molt més si vols que entren jugadors

Caldria saber la conversa que van poder tindre els dirigents del València amb Javi Gracia i quin grau d’incompliment hi ha hagut d’aqueixa conversa. Supose que sí que n’hi ha hagut. perquè així Gracia ho ha reivindiqueu públicament però també és veu que segurament el club no ha pogut complir els requeriments suficients o necessaris perquè després arribaren reforços. No ho sé. Com he sigut director esportiu i entenc en quines circumstàncies es pot estar movent el club, caldria saber aqueixa dada per a saber si el club ha pogut o no ha pogut complir els desitjos de Javi Gracia. Perquè si no ha pogut, està tot explicat. Però si no ha volgut, entrem en una altra fase d’interpretació: per què no has volgut? I ací ja es pot parlar ja qualsevol tipus d’hipòtesi

L’equip ha patit una reducció de nivell esportiu important: Parejo, Coquelin, Rodrigo… s’han anat jugadors molt titulars i ara a Javi Gracia li toca treballar amb el que té. Crec que hem d’exigir-li en funció de l’ordre que tinga respecte als altres d’equips en cost de plantilla. Si és el sisé de La Liga, caldrà exigir-li Europa League. Si és el dècim, caldrà exigir-li dècim, però si és seté, millor. Perquè plantilla pot haver-hi per a arribar al seté i no hi ha competició europea pel mig. S’han quedat Kondogbia, Soler, Gayá, Paulista, Wass, Guedes, Maxi, Gameiro, Kang In Lee… caldrà dir-li doncs a part del cost de plantilla si és molt baix, un objectiu realista i lleugerament ambiciós. Jo crec que Javi Gracia no ha de pensar que se li exigeix la Champions. Tant de bo tinguérem plantilla per a jugar la Champions, però serà pràcticament impossible. Quan tinguem aqueixes dades, se li pot dir: ‘Javi cal quedar ací’

Jo no hauria fet aqueix pas. Perquè et quedaràs, Javi Gracia. Tu coneixes el teu contracte i a part de conéixer-lo, si no existira aqueixa clàusula, és el València. No pots fer aqueix pas en fals, dir que et vols anar. Al final també li envies un missatge a la plantilla subliminal no directe de ‘esteu vosaltres no m’han reforçat l’equip, me’n vaig’. Però és que amb aqueixos és amb els quals hauràs de treballar si et quedes. Aqueixos ara pot ser que estiguen amb tu, però quan es torce pesaran ‘però si aquest es va voler anar perquè no va vindre ningú. No estava content amb el que tenia, es va voler anar’. El futbol és així. Ell ja va fer la seua reivindicació pública, que no li han complit. Això ha servit perquè els aficionats estiguen amb ell, però de poc més