La millor informació del ValènciaCF en valencià

El València CF perd l’oportunitat de dormir en Champions després d’una dura derrota a Vallecas
,

El València CF perd l’oportunitat de dormir en Champions després d’una dura derrota a Vallecas

COMPARTIR
330-120

El Rayo Vallecano, amb gols de Raúl de Tomás i Mario Suárez i Alberto García com a protagonista, que va parar un penal i va salvar al seu equip en dos mà a mà amb Ferrán i Parell, torna a il·lusionar-se amb la permanència en frenar en sec a un València que encadenava dèsset partits sense perdre.
Abans de començar, totes les mirades van estar posades en Marcelino García Toral, entrenador del València, que es va fer el passeig fins a la banqueta baix una tremenda xiulada i escoltant el càntic a l’uníson de ‘Marcelino, usurer’ per part de l’afició local.
Per a aquest partit, Paco Jémez va revolucionar completament el seu onze titular començant per la porteria, per a la qual va apostar per Alberto García, i seguint per la defensa amb la inclusió del lateral dret peruà Luis Advíncula i en el centre del camp Adrián Embarba.
En els primers compassos del partit, el València va eixir millor que el seu rival i seues van ser les dos primeres ocasions, totes dos amb Ferrán de protagonista. Primer amb un tir creuat davant Alberto García des del costat dret i després amb un mà a mà que va desbaratar molt bé el porter rayista.
Al Rayo li va costar molt fer-li front al València i la por en el cos li va arribar als 28 minuts, quan Abdoulaye Ba va cometre penal sobre Rodrigo i Parejo, des dels onze metres, el va fallar. El capità del conjunt ché el va tirar a l’esquerra d’Alberto i el porter el va endevinar perfectament.
Aqueixa acció va donar ales al Rayo, que va intensificar la seua pressió i poc després, en un robatori per la dreta d’Adrián Embarba, aquest va posar un centre que en el cor de l’àrea va rematar a gol Raúl de Tomás.
El llamp dels locals es va fondre llavors amb la pluja i els trons que van començar a caure sobre Vallecas i van deixar tocat a un València que, com si d’una final es tractara, va marxar amb tot a l’atac i fins i tot en els córner va pujar amb nou jugadors a rematar.
En la segona part van aparéixer els fantasmes en el Rayo, que en els últims tres partits es va anar al descans guanyant i va acabar remuntat. Ho van fer perquè als tres minuts de la represa Kondogbia va manar una rematada molt clara en l’àrea xicoteta per damunt del travesser de la porteria local.
Quan el València va començar a intensificar els seus acostaments a l’àrea rayista, sobretot a pilota parada i pel costat esquerre de Bebé i Tito, la defensa local va patir molt per a frenar a Ferrán primer i després a Guedes, que va saltar a la gespa al costat de Gameiro.
El Rayo també va tindre les seues opcions a la contra, però sempre, en el moment de la passada definitiva, va errar en la seua execució amb pilotes llargues que, amb Raúl de Tomás com a referència, mai van arribar bé a la seua destinació.
A meitat de la segona meitat va emergir la figura d’Alberto, que va tornar a salvar al seu equip en un mà a mà amb Parejo i en un altre tir llunyà de Guedes, que va revolucionar al València amb la seua entrada.
En eixe moment el partit ja s’havia tornat boig i el que millor va saber controlar els temps va ser el Rayo Vallecano, que va sentenciar en el minut 90 amb un gol de Mario Suárez després d’un servei de cantonada des de l’esquerra