Crònica SPO-VCF: 0-1: Victòria ‘GloVal’
Per Blanquinegres · 12 Septembre, 2015
Tornava el futbol per al VCF després de 10 dies d’inactivitat. Els de Mestalla amb el 3er compromís del curs donava inici a un mes de setembre prou exigent amb 6 partits en 3 setmanes. Pensant ja en present, el partit a Gijón de les 18:15h, es presentava com el moment en el qual desvetllar qui seria, finalment, l’home al que li tocava defensar la porteria. El secret i el debat es tancava amb l’alineació de Jaume com porter titular ocupant la plaça dels lesionats Alves i Ryan.
El gat d’Almenara guanyava una partida molt important i de molta importància com és cobrir la meta blanquinegra i més davant el partits que se li presenta entre Lliga i Lliga de Campions. La resta del onze era el que des de dijous ja es coneixia sense cap sorpresa.
Prompte, al minut 5, Jaume havia de demostrar perquè ell era l’elegit a ser el titular de la porteria valencianista per davant de Yoel. El porter havia de respondre amb una bona mà al xut de Pablo Pérez. El conjunt sportinguista començava el partit molt més clavat i molt més motivat davant el quadre de Nuno. No seria l’única intervenció de mèrit del d’Almenara, ja que minuts més tard hauria de respondre tirant-se a terra per desbaratar altra ocasió local.
El VCF mentrestant, acumulava confiança després del bon inici asturià. Amb el pas dels minuts, els blanquinegres protagonitzaven diferents aproximacions a l’àrea de Cuéllar amb perill. Unes arribades que malauradament no acabaven amb el gol visitant, recordar sendes ocasions d’Álvaro Negredo o Pablo Piatti. Per altra banda, mencionar la gran aportació de Feghouli al joc d’atac valencianista i els dos possibles penals no assenyalats a favor dels blanquinegres, un per una agressió a Piatti i altre a Dani Parejo.
La dolència ofensiva dels de Mestalla es feia patent un partit més. Finalment, la primera part arribava a la seua fi amb el marcador sense estrenar. I un València CF que d’alguna manera es postulava com dominador del duel, sobretot als últims 25 minuts de la primera meitat.
La represa va començar sense cap canvi als dos conjunts. Com al tram final de la primera part, el VCF començava amb un domini que es traduïen en aproximacions perilloses a l’àrea del conjunt de Gijón. De fet al 50’, el capità Dani Parejo tenia als seus peus el 0 a 1 però esta volta, era el travesser qui evitava trencar la igualtat a l’electrònic del Molinón.
Els tècnics veien com el partit no acabava de trencar-se per a cap dels dos conjunts. Així pues, va arribar el temps de realitzar les pertinents substitucions. Nuno li donava la temptativa a André Gomes, per davant més de 25 minuts per reincorporar-se a la dinàmica de competició després de la seua lesió al tram final de temporada davant el Celta. Abelardo per el seu costat movia la banqueta en busca del gol, sense cap tipus de por.
L’Sporting, amb els canvis va trobar la fe en traure alguna cosa més que un punt davant el VCF. A falta de 15 minuts, l’afició del Molinón va estar a punt d’alçar-se per a cantar gol. Fins a 3 ocasions va tindre el conjunt local, Jaume va estar atent a totes 3 evitant el mal major.
El VCF, mentres moria cap al xiulit final, va retrobar-se amb les ocasions amb la que poder fer un gol que donarà els 3 primers punts del curs als de Nuno Espírito Santo. Va tindre que ser amb el temps reglamentari complit quan el gol va arribar per al València CF. Va ser Paco Alcácer a passe Bakkali, qui va signar el primer i únic gol del partit. D’esta forma el davanter de Torrent ficava el seu primer gol de la Lliga que a la par també suposaven els 3 primers punts de la Lliga. Sense patiment no hi ha victòria amb la que assaborir els punts i Jaume va tindre que aparèixer per tancar la xarxa blanquinegra davant les últimes ocasions dels d’Abelardo.
