CRÒNIQUES  

El València perd l’oportunitat d’apropar-se al Barça (1-0)

Ningú s’imaginava el desenllaç final abans de començar el partit davant el Getafe. El València va perdre per primera vegada en LaLiga, amb un gol que va desviar Paulista per a despistar a Neto, abans que el pal i les excel·lents estirades de Guaita evitaren l’empat.

D’inici es va vore al València CF ben plantat sobre la gespa i transmetent seguretat, no li dóna un gran valor a tindre més possessió de pilota que el rival, ni fins i tot tenint a un futbolista més en el camp com va ocórrer a Getafe després de l’expulsió d’Arambarri als 24 minuts de joc. Ara bé, d’inici el conjunt valencianista va comprovar en primera persona el joc dur del Getafe CF, defensant molt ordenat, sense deixar espais per a Rodrigo o Zaza i impedint que Andreas o Carlos Soler desequilibraren per la banda. Davant esta situació, el València CF va recórrer a les accions a pilota parada. Fins a tres faltes directes va executar el capità Dani Parejo, desviades amb certes dificultats per Guaita, que va respirar després d’un córner dissenyat sobre la pissarra que Carlos Soler va executar empalmant la pilota alta. No es veia un futbol molt vistós per les contínues faltes o manotades d’amagat de l’equip ‘azulón’ que, amb un jugador menys no va voler alterar el seu guió inicial, i va seguir defensant-se amb ungles i dents arrere, com van reflectir les seues estadístiques al descans: 0 llançaments entre els tres pals.

El València CF havia de fer un pas al capdavant per a aspirar als tres punts i va moure peces, donant entrada a Nacho Gil per Kondogbia, la qual cosa va portar a Carlos Soler a l’àrea de creació al costat de Parejo i a Andreas a la banda dreta. Des de la graderia se sentia l’alè dels aficionats valencianistes, que es van quedar congelats en vore com Ángel rematava fora quan s’havia plantat solament davant de Neto. Es palpava que alguna cosa anava a ocórrer. Des d’aqueix moment, la pilota solament va tenir un amo: el València CF. I va arribar el gol per al conjunt local, amb un endiablat llançament de Bergara que desvia Paulista per a despistar a Neto.

L’afició valencianista es portava les mans al capdavant, però la realitat obligava a l’equip a remuntar. Fins ara, l’equip solament havia estat per darrere els vuit minuts en el Bernabéu, no hi havia més remei. I va tornar a ser Dani Parejo qui, amb el seu guant del peu dret, va executar una falta que miraculosament va desviar el just Guaita perquè la pilota fóra escopida pel pal. Quina tensió! Les pulsacions van augmentar, els nervis, la impotència en vore amb els mateixos ulls com els futbolistes del Getafe CF retardaven al màxim reprendre el joc quan estava parat. Ja a la desesperada, Paulista va rematar alt des de la frontal després de rebre una passada arrere, i després va arribar la parada de la vesprada, amb una estirada de Guaita després d’un fort xut de Carlos Soler. Semblava increïble que no entrara la pilota! Però el València CF no va aconseguir igualar el partit i, per primera vegada en LaLiga, va perdre el partit.