ACTUALITAT  DECLARACIONS  FITXATGES  SOCIAL  

Suso i Murthy amb la seua veritat: “Va ser una sorpresa que abandonara el vaixell”

L’últim dia de l’any al Cap i Casal valencià no ha defraudat. Després del terratrèmol d’ahir on Prandelli abandonava el seu puesto per discrepàncies i falta de rigorositat de la Propietat valencianista, Suso García Pitarch i el Conseller Executiu de l’entitat, Anil Murthy. Tots dos apareixien sense complir els temps previstos i amb un semblant de cansament evident davant els esdeveniments marcats a les últimes hores. El mateix Suso García Pitarch confirmava les converses continues amb la plana major de Meriton des de les 4:30 AM Singapur-València.

El missatge enviat ha tornat a estar en el dialecte que Meriton ve emprant davant els mitjans de comunicació i l’afició del València CF a les últimes compareixences. Poca crítica i un adoctrinament que Meriton pensa que no existeix després de la continua voluntat de que l’afició estiga amb Voro i l’equip a estos durs moments per damunt de qualsevol cosa. Tal volta Murthy oblida que el VCF és un club a la vora del seu centenari i que el seu patrimoni al llarg dels anys ha existit gràcies a la seua afició irreductible amb el pas del temps.

Molt abans, el mateix Anil Murthy prenia la paraula com a màxima autoritat del Club blanquinegre per tal d’explicar la seua versió dels fets. El to del diplomàtic de Singapur va sorprendre el dia de la seua estrena com a portaveu del Club, ell hui era Peter Lim a València.

Em vaig reunir 24h abans amb Prandelli parlant de fitxatges del mercat d’hivern. Va ser una sorpresa que abandonara el vaixell.

Què fem?, li retenim? Quin tipus de persona espera que fitxem jugadors de 25/26 anys per a solucionar açò?

Una persona que dóna excuses per a marxar-se. Una persona que portava els punts que portava. Va voler abandonar per no veure’s capacitat.

Admire a Voro pel seu genuitat i valencianisme. Em vaig reunir amb la plantilla i sóc optimista.

El Club va a recolzar a la plantilla i el treball de Suso en al capdavant.

 

El torn de paraula del Director Esportiu del València CF apareixia amb el torn de preguntes que només estaven acceptades per a Jesús García Pitarch. El to de paraula de l’ex futbolista era prou més calmat que el de Murthy. La roda de premsa, ara si, girava tot en torn al mercat de gener que en hores quedara obert i la nova situació d’aquells que abans tenien el cartell de transferibles com els Parejo, Fede, Santos…

El nom de Maksinovic ix d’una proposta de la Secretària Tècnica. Trasllade el nom a tot l’equip tècnic de Prandelli i a més demane noms que em traslladen els assistents, ell no em dóna cap nom. Jo vaig intentar signar al jugador amb la intenció que fóra al juny. Ara està en Stand-by. Ara no s’ha valorat. S’ha valorat parell juliol. Ara caldria parlar amb el Astana.

La idea és que Voro entrene a l’equip. No se cerca entrenador perquè no m’ho han dit i perquè no he cercat. Confio en Voro fins que el vulga.

Fa dos dies el mister em sol·licita per a parlar de fitxatges i fem una conferència amb la Presidenta. En aqueix moment pose el meu càrrec a la disposició del Club i m’anava a la meua casa perquè era convenient. Prandelli també va dir que es marxava. Layhoon es va negar per projecte i per confiança en l’equip de treball.

El dijous vaig menjar amb el mister i tot normalitat. Ahir Prandelli em va demanar parlar després de l’entrenament. Em va dir voler 5 jugadors de manera immediata. Volia cobrir 5 posicions.

Prandelli mai ha imposat noms. Volia un davanter, un mitjà, un volant i un lateral. Després va demanar un central. En aquest instant podíem aconseguir un i no els cinc jugadors. Si no venien, ell s’anava aqueixa mateixa vesprada. La meua pregunta va ser; per què no li’l vas dir ahir?

La Presidenta va plantejar dues opcions. Obi Mikel i Zaza però calia triar o el MC o el DC.

Per a mi hauria sigut més fàcil haver-me anat ahir però açò és un acte de responsabilitat. Aquest equip no és Suso, Anil, Layhoon, Lim, açò és de tots els valencianistes.

Fa unes setmanes cercat jugadors em pareixia una pregunta ‘estrafolària’. Va ser una entrevista poc confortable. Després de l’adéu de l’entrenador era moment de plantejar l’eixida però jo he nascut a pocs Km’s d’ací. Podria estar skiant amb la meua família i no ho faig.

Ahir li vam dir al mister que els esperàvem en les oficines per a preparar la renúncia de tots els assistents. Va arribar ell solament amb el seu traductor i ens va dir que aquella situació era seua i no compartida pels seus assistents. Em va dir que ells no compartien la decisió i aquest matí he parlat amb el staff. El staff no va a estar còmode i volen negociar la seua rescissió.

Si Simone i la seua família vol venir les porta del València CF estan obertes.

Hi ha cims tots els dies. avui des de les 4 Layhoon està preguntant. Cal veure si aquesta idea esportiva funciona.

M’alegre per la nova aventura de Pedro a Estoril i haurem d’abordar ampliar l’equip que formen Vicente i Grau.

Les responsabilitats s’admiteixen i ho faig. Sobre la propietat no puc parlar.

Tot comença de zero. Ara hi ha una altra persona que forma la tercera pota i veure la seua opinió. He vist un grup seriós però amb Voro hi ha una relació important i confiem que aquesta vegada torne a ocórrer. Era o Voro o Treball Torres. Treball està fent un gran treballe en el Mestalla i ha pesat l’experiència de Voro. El coneixement i experiència de Voro en aquestes situacions ha pesat més. Treball té un gran futur.

No vaig a valorar el comunicat del Club. Jo tinc una opinió però no puc respondre aqueixes coses.

No crec que siga moment de renegar del Club, de l’escut. El Club és de la gent. El valencianisme no s’acaba matí.

Aplaudisc la decisió del Club amb la Corba i ànim a tots a sumar-se a ajudar.

A les ordres de Prandelli va cercar alternatives i li traslladem totes les possibilitats. El dia 25 em vaig reunir amb Obi Mikel a Londres amb el permís del Chelsea. Em va dir que ho pensaria i cal abordar el tema.

Sense més a al·legar, tots dos marxaven amb una crisis més profunda amb la que acomiadar l’any 2016. Quedava conèixer per altre costat la versió del que ‘abandonava el barco’, Cesare Prandelli qui davant la taula tenia la possibilitat de explicar les denuncies que el Club li atorgava.