Javi Gracia repassa la seua trajectòria en el València CF
Per Blanquinegres · 29 Gener, 2022
L’exentrenador valencianista Javi Gracia ha donat una entrevista als companys d’As on li han preguntat de molts aspectes del seu passat, present i futur però sobretot de la seua curta estada entrenant la banqueta de Mestalla.
A continuació transcrivim l’entrevista del company Nacho Sanchis:
La veritat és que va marxar després d’un pas per Europa més que positiu. Bons resultats a Màlaga, a Rússia i a Anglaterra. No obstant això al València no va acabar tan bé. Què va passar ací?
La meua valoració és que podria haver sigut una etapa molt millor, però si no va ser millor no va ser per falta de treball ni d’interés per part meua o de la plantilla, tots ens bolquem en què la temporada fora tan bé com siga possible. Comencem el curs molt condicionats i en una situació tremendament complicada. Després va haver-hi coses extres que van dificultar tot: El Covid-19, la falta de públic que haguera ajudat moltíssim, un equip molt jove que necessitava temps de conviure i no podia per les restriccions…Malgrat tot jo estic molt agraït i orgullós del comportament dels jugadors en una situació molt molt complicada.
Tan difícil li va ser estar al València? Perquè vosté venia d’una experiència prèvia al Màlaga o en el Watford en la qual ja havia tractat amb màxims accionistes que a vegades viuen el club des de la llunyania.
Jo faig una gran diferència entre un club i les persones que manen en un club. Jo del València com a club només tinc paraules bones, de la seua grandesa, estructures etc. Em falten paraules per a parlar bé d’això. És veritat que ja havia tractat amb màxims accionistes o situacions de venda de futbolistes, com al Màlaga, però almenys ací vaig arribar a conéixer als propietaris, al València no, mai vaig arribar a conéixer a Peter Lim. Abans d’arribar al Màlaga em van avisar que caldria vendre jugadors, em van comunicar que caldria fer vendes abans, durant i després de la temporada. Però jo estava al corrent de tot abans, durant i després, m’explicaven sempre la situació i les dificultats que afrontava. Al València no, abans d’arribar era una cosa i quan vaig arribar era altra. La situació era difícil, però és que no em van comptar la veritat ni em tenien al corrent de les vendes.
Vosté va posar el seu càrrec a disposició res més començar la temporada i des d’ací ja res va ser el mateix. T’arrepenteixes d’allò?
Després de pensar-ho molt i donar-li moltes voltes, per a mi l’error no va ser tractar de ser sincer i dir com em sentia, l’error va ser la situació sense eixida en la qual em van deixar els dirigents del València: Si no em queixava era roïn, perquè semblava que era còmplice de les situacions que s’estaven vivint de les que jo no era per a res partícip ni estava d’acord. Però si deia el que vaig dir també mal perquè es deia que jo no volia estar al València, quan per a la meua era un somni. Em van deixar sense eixida.
Per a mi posar el càrrec a disposició era un acte de responsabilitat enfront dels meus jugadors, la meua afició i al club com a tal. I de veritat et dic que em van deixar sense eixida, fera el que fera estava mal. Fixa’t, em van convocar a una reunió un dia a l’hora que jo entrenava, jo vaig dir que a aqueixa hora havia d’entrenar a la plantilla però així i tot em van dir que fora a oficines. Vaig ser i després vaig haver de llegir que jo havia deixat plantat a l’equip en un entrenament perquè em volia anar. Veient aqueixa situació sense eixida, jo vaig tractar de ser honest amb la veritat, amb els meus jugadors i amb el club. Després de la meua eixida l’única cosa que puc desitjar-li al València són èxits perquè és un club històric i enorme.
El club li va arribar a dir per què no va fitxar a l’estiu?
Ja ho vau veure tots. Les vendes que va haver-hi en la primera finestra i les no compres de futbolistes. Les necessitats de l’equip impactaven molt, sobretot en posicions clau. Les necessitats es van parlar en el seu moment abans de fitxar i posteriorment no les van complir. Després la situació era molt clara, teníem un equip super professional però amb joves que estaven en procés de creixement, que necessitaven equivocar-se per a aprendre perquè el futbol funciona així. Però bo, jo vaig marxar amb la sensació que molts joves van créixer, que el vestuari i el meu cos tècnic el va intentar al màxim. Tot això en un any molt difícil pel Covid-19 com et dic i en el qual tant l’equip com jo ens sentim molt sols. No he tingut l’oportunitat de viure un partit a Mestalla amb la meua afició i m’hauria encantat.
Què va ser el que més li va impactar?
Bueno, jo veia que era l’únic portaveu del club setmana rere setmana en un any tan difícil com el que estàvem. Jo em veia en una situació en la qual havia d’explicar unes certes coses que jo o no sabia o no volia parlar, però entenia que havia de contestar a les vostres preguntes. Jo he intentat sempre protegir els meus jugadors, ajudar-los el màxim possible i sobretot ser sincer i honest amb la situació. La meua veritat no encaixava ni agradava moltes vegades, però era el camí que jo vaig triar.
