+  ACADÈMIA GLOVAL  

El VCF diu adéu a la YL amb un atracament descomunal (1-1 | 5:3 pen)

La història es citava amb el VCF Juvenil. Per tal de certificar la fita, el Chelsea era el rival a superar i que tenia com a màxima posar en problemes als de la Capital del Túria, però tot i tindre davant al vigent campió de la competició continental, era el VCF Juvenil qui millors sensacions desprenia a la primer part de l’encontre.

Els xics de Javi Sanchis, una volta superada la fase del respecte, aconseguia adoptar el seu ritme a l’encontre amb una pressió ofegant que oferia les primeres accions de perill blanquinegre en la faceta d’atac. Malgrat la bona versió valencianista, va ser el Chelsea, qui va disposar de la millor ocasió fins el moment de l’encontre. La pilota s’estavellava, afortunadament, a la fusta de la meta defensada per Sivera que d’esta forma evitava el primer gol de la vesprada.

Prop del descans, els de Javi Sanchis tingueren la seua però, desafortunadament, Toni Martínez no aconseguia engaltar la centrada de Mir. Fruit d’esta errada, es gestava el gol local. Al 42’ Dasilva aconseguia batre a Sivera després d’haver evitat el gol en primera instància. Vists els primers 45 minuts de partit, el VCF Juvenil era castigat fortament amb el marcador advers i la justícia es va fer al minut següent. Errada del porter ‘blue’ que provocava penal sobre Rafa Mir. El col·legiat suís assenyalava el punt dels onze metres i Carlos Soler des d’esta distància signava de nou les taules al partit amb el 45 ja complit. L’única mala noticia de la primera part era el canvi per lesió de Sito. Isma Martínez entrava al camp per substituir a l’extrem esquerre.

Concentració i intensitat eren els ingredients per a la segona part. Tot quedava destinat als últims 45 minuts de partit o del contrari, amb el marcador del moment, la tanda de penals tornaria a cobrar protagonisme per dirimir el guanyador de l’eliminatòria.

L’ordre de la primera meitat desapareixia i açò beneficiava als locals que acumulaven ocasions clares per tal de desfer l’empat que encara reflectia el lluminós (1-1). Estes ocasions clares van fer reaccionar a Javi Sanchis que va començar a moure la banqueta. Villalba es marxava després d’un molt bon treball a la primera meitat i Gonzalo Villar entrava per tal de tornar a recuperar el domini al centre del camp.

Prompte es començaren a vore els resultats. Isma Martínez, dins del camp arran la lesió de Sito va tindre un mà a mà molt clar davant el meta del Chelsea que podia haver suposat l’1 a 2, però davant la negativa del porter, el marcador es mantenia intacte amb el rellotge esgotant-se a poc a poc.

A 10 per a la fi, amb el final ofegant, Toni Martínez va provocar el segon penal a favor del VCF. Amb molt mala sort, el davanter murcià va caure lesionat i Isma Martínez errava des d’els 11 metres enviant molt alt l’esfèric. Eixa errada decantava pràcticament el bitllet cap als quart de final de la Youth League cap al punt fatídic dels 11 metres. Amb el xiulit final de l’arbitre el futur del VCF Juvenil passava per la tanda de penals com a Glasgow, fa unes setmanes, on Sivera s’erigia com l’heroi.

Finalment, el VCF havia de dir adéu a la Youth League en una tanda de penals en la que els blanquinegres no havien errat cap pena màxima… Aixó pensaven tots els presents, menys el col·legiat i el seu assistent al camp. El primer penal colpejava en una esquadra baix la porteria però que feia entrar la pilota en tota la seua totalitat. El Chelsea per la seua part no errava i signava una tanda perfecta amb 5 de 5 i el bitllet cap als quarts amb el seu nom.