La millor informació del ValènciaCF en valencià

El tretze no va donar sort (84-72)
,

El tretze no va donar sort (84-72)

COMPARTIR

728-90

València Bàsquet va deixar en 12 la seua ratxa de victòries consecutives en Lliga Endesa després de sucumbir en el seu intent de remuntada i assistir al recital de Hannah amb 26 punts i un 7/8 en triples.

L’inici de partit va ser una mica travat, amb una successió de triples errats per part d’ambdós equips. Tot i això, València Bàsquet mantenia la paciència i elaborava els atacs, mostrant des de l’inici que pareix haver trobat la fórmula.

A poc a poc l’engranatge taronja anava engreixant-se, per mitjà de dues accions de ‘pick and roll’ entre Sam i Dubi. A més, els de Ponsarnau eixien guanyadors en cadascun dels emparellaments defensius, provocant llançaments precipitats dels andorrans, que ja portaven un cridaner 1/9.

Percentatges que no millorava per molt València Bàsquet (2/9), però que compensava amb les tres assistències de Van Rossom. Un primer quart sense molta història, 5 punts d’avantatge i sols 12 encaixats, indicador positiu atenent a les estadístiques.

Al començament del segon parcial, l’equip taronja pareixia haver pujat altra vegada el llistó defensiu, però dos triples consecutius de Gielo i una acció individual de Sergi García, van clavar de ple als d’Ibon Navarro en l’encontre.

Un encontre que s’havia tornat boig, que havia perdut el rigor defensiu regnant fins al moment. Morabanc estava emportant-se el xoc al seu terreny, el de defensar, tancar el rebot i eixir com una exal.lació a córrer la pista.

Van Rossom va tornar per posar ordre, però tots els llançaments que no havien entrat als locals anteriorment van arribar d’un instant a altre. Un increïble 7/12 i dos d’ells especialment dolorosos sobre la botzina de la possessió, que permetrien als andorrans arribar a l’intermedi amb un 39-34 favorable.

El pas pels vestidors no va vindre gens bé a València Bàsquet, que no va eixir amb la intensitat i la concentració que requeria el partit i va vore com Morabanc treia el rolleu i castigava amb un parcial de 13-4. Menció especial a Hannah, havia calfat el rifle i havia vacunat amb tres triples més per al seu equip.

Ponsarnau tractava d’ajustar la defensa, però els taronja no trobaven solucions en l’altre costat de la pista, depenent excessivament de Dubi per generar superioritats. A més, havien entrat en una fase de desesperació que els havia portat a errar cistelles fàcils prop de l’anella.

De la desesperació a les pèrdues i de les pèrdues a les contres vertiginoses dels andorrans, que continuaven ampliant l’avantatge i anotant de tots els colors. Una vegada tocat fons, tocava reposar-se i d’això es va encarregar Hermannsson, que va retornar el rigor als atacs trobant situacions avantatjoses per a Tobey i Labeyrie.

Oriol Paulí cometia una antiesportiva sobre Prepelic després d’una furtada de l’eslové, que tancaria el tercer quart amb València Bàsquet clavat de ple en la lluita per la victòria. Encara quedava remar, però els taronja havien tornat al xoc, l’últim assalt dictaria sentència.

El desencert en atac dels nostres tornava a ser protagonista en l’inici de quart i Andorra i Hannah s’aprofitaven de cadascuna de les errades, establint el +14 en el marcador. Cada vegada quedava menys i València Bàsquet necessitava una reacció immediata i definitiva.

Ponsarnau donava entrada a Puerto junt amb el seu quintet estrella i l’equip aconseguia per fi trencar la barrera dels 10 punts de diferència. Una tècnica i dues bones accions de Van Rossom acostaven més que mai als nostres a la remuntada.

Però quan els andorrans estaven a punt de besar la lona, Kevin Hannah va anotar dos triples de màxim nivell que van frustrar qualsevol tipus d’esperança per a un equip que ho havia intentat fins al final.