ACTUALITAT  DECLARACIONS  PRIMER EQUIP  

Bryan Gil: “El que siga més contundent a les àrees, passarà”

Per Miguel Castells · 01 Març, 2022

L’extrem del València, Bryan Gil, ha realitzat una entrevista al diari AS on ha parlat de les semifinals, de la seua adaptació al València i del seu futur. El jugador cedit pel Tottenham té moltíssimes ganes que arribe el dimecres i té clar que el partit es decidirà a les àrees. Estes han sigut les seues declaracions més rellevants:

La semifinal

El futbolista ha d’estar amb la ment al cent per cent quan està entrenant, però fora cal desconnectar. El que sent és la força que ens transmeten els aficionats, per a ells és especial, però nosaltres hem de tenir calma. Cal estar com si fos un partit més i després donar-lo tot com si fora l’últim.

Un duel de tu a tu. Cal ser sòlids enrere i resolutius a dalt. El que siga més contundent a les àrees, passarà. Hi haurà un nivell d’intensitat altíssim, és l’ADN dels dos: pressionar, anar pel rival…

Mestalla

Serà impressionant, ho sabem al vestuari. L’afició ho donarà tot i hem d’estar a la seua altura.

Sensacions personals

Em trobe més preparat que mai. Tot l’equip està mentalitzat. Volem arribar a aquesta final. Volem regalar-li aquesta alegria als aficionats i a nosaltres mateixos.

ADN Mendilíbar i Bordalás

Així és. M’identifique amb esta manera de pensar. És també l’ADN Mendilibar, que tan bé em va venir a l’Eibar. Ell em va inculcar ser més intens, ser més agressiu i això és una cosa que Bordalás també vol de mi.

L’ADN t’ho miren quan guanyes. D’això només es parla quan un guanya. Hem d’aïllar-nos d’això. Si diuen que soc agressiu millor, perquè una altra virtut més, ser dur en el futbol modern és bo.

Factor sorpresa amb el partit d’anada

És que jo no crec que fos una sorpresa el que vam fer en San *Mamés. Tot el món sap el potencial que té el València i crec que allí vam poder portar-nos la victòria. Espero que ací siga igual.

Confiança al València

Vaig sentir-la des del primer dia. Vaig parlar amb Carlos (Soler), el míster em va cridar… El club tenia tantes ganes que vinguera com jo de vindre.

Et diria que he vingut per a poder jugar aquest partit. Per a mi guanyar un títol a la meva edat seria un somni i sabia que el València estava en la baralla per arribar a la final. Evidentment, vaig vindre perquè al Tottenham no estava disputant els minuts que tot jugador vol i ací em van dir que si me’ls guanyava, els tindria.

Què va provocar que vinguera al València

La confiança. També conèixer a gent important del vestuari com Carlos, Hugo o Gayà. Quan vaig parlar amb el meu agent li vaig dir que volia anar a un club on em sentira important, amb minuts… i el València complia tots estos requisits. A més, és un club amb història, estava la Copa… em sent molt còmode dins i fora del camp.

La continuïtat

Per descomptat. Tot jugador necessita i vol tenir continuïtat, sentir-se important. Ací a València l’estic sentint des del primer dia. Això se’m nota en el camp, en els entrenaments, l’actitud, ho veus amb una altra cara el futbol. Sempre cal estar mentalitzat per si et toca viure l’altra part, i la vaig viure a Londres. No jugar t’afecta en el dia a dia, evidentment, perquè estàs més trist i alacaigut. Però forma part del futbol i cal acceptar-lo. L’experiència a Londres m’ha vingut bé.

La Premier

En la Premier els entrenaments són molt físics, molt durs, i això m’ha ajudat per a no notar ara la fatiga.

Es nota molt el canvi de ritme, la veritat. És un nivell d’intensitat més alt. Físicament ho vaig notar. L’adaptació per a mi va ser difícil. És un futbol molt físic, d’anada i tornada. Estar allí m’ha vingut bé, encara que no jugara el que jo volgués. Soc més madur. He canviat hàbits com l’alimentació, tenia un xef a casa i vaig guanyar dos quilos. Encara així, jo notava que no era suficient per al nivell físic que hi ha en la Premier. A València continue treballant molt la resistència, el físic, per si em toca tornar, per a estar preparat.

El seu futur

Jo pertanyo al Tottenham i són ells els que han de decidir. No depèn de mi, dependrà dels clubs. Jo només soc un manat.