La millor informació del ValènciaCF en valencià

València Bàsquet aconsegueix una important victòria davant Obradoiro (77-78)
,

València Bàsquet aconsegueix una important victòria davant Obradoiro (77-78)

COMPARTIR

728-90

València Bàsquet s’enfrontava a una de les sensacions de l’inici del campionat domèstic, un Monbus Obradoiro que arribava amb un balanç de 5 victòries i 2 derrotes, situat quart a la taula classificatòria.

Per part dels nostres, tornava Van Rossom, directe a un quintet inicial on la principal novetat era el jove Pradilla, quasi inèdit fins al moment.

L’equip taronja començava l’encontre ferm en defensa, amb una zona 2-3 que concedia pocs balons interiors i traslladava la responsabilitat als tiradors d’Obradoiro, poc encertats des del perímetre.

Tot el contrari que Marinkovic, amb un 2/2 en triples que provocaven el temps mort de Moncho López. Per no parlar del ja mencionat Pradilla que deixava pinzellades de la seua qualitat i es col·locava amb 6 punts.

Després del temps mort, semblava que havien ampliat el diàmetre de la cistella de València Bàsquet, ja que els gallecs aconseguirien un increïble 5 de 5 en triples que trencarien l’esquema inicial de Ponsarnau i paral·lelitzarien l’atac taronja, arribant amb un 21-19 favorable a la fi del primer quart.

Que l’equip és un altre amb Dubi i Kalinic en pista ja no és notícia, i és que la societat balcànica, imprimeix un ritme infernal en defensa, en aquest cas amb un canvi d’emparellament que funcionava a la perfecció, aconseguint frenar la sangria triplista dels gallecs.

De fet, el partit passà a ser una intensa batalla en la pintura, això sí, amb Marinkovic com a excepció, que continuaria amb el seu idil·li des de la línia de tres (4 de 4) que el convertien en el màxim anotador del partit.

L’encontre arribaria a l’intermedi amb un descafeïnat intercanvi de cistelles i una successió de pèrdues que deixarien als valencians per davant en el lluminós 33-39.

En la reanimació, Saneme volia assumir el rol de líder, però després d’una cistella ‘marca de la casa’ erraria dos triples i una penetració fàcil que desquadrarien als taronja i tornarien a clavar als d’Obradoiro en el partit.

El conjunt gallec circulava amb gran velocitat la pilota i trobava fàcilment els espais en una defensa valenciana que sense Kalinic flaqueja de forma considerable.

Això sí, ja s’encarregaria Pradilla de continuar amb la seua actuació estel·lar, dominant el rebot ofensiu i fins i tot amb un triple. Es col·locava amb 15 punts com a líder en anotació de l’encontre, però una tercera falta perfectament provocada per Suárez obligarien a Ponsarnau a canviar-lo.

Les individualitats de València Bàsquet continuaven, de moment, superant el bon joc col·lectiu dels de Moncho, amb un bonic ‘coast to coast’ de Martin Hermanssonn per a tancar el tercer quart.

Una vegada més, tot per decidir en l’últim parcial i, per descomptat, Nikola el guerrer a pista per a pujar les revolucions d’un partit que es tornava boig.

Possessions curtes, atacs dinàmics i espectacle, però sempre amb els taronja per davant. Els protagonistes, Hermanssonn en un bonic duel amb tot un veterà com Oliver i Tobey traient la casta i anotant un parell de cistelles meritòries.

Cinc punts consecutius de Cohen després d’un temps mort deixaven als gallecs un punt avall i provocaven la rèplica de Jaume Ponsarnau que ajustava els intercanvis defensius amb Suàrez i el mateix Cohen.

La bogeria continuaria fins al final, però ara amb Monbus Obradoiro per damunt en el marcador per primera vegada en l’encontre.