CRÒNIQUES  

Per al València no era un amistòs (0-3)

Per al València CF el partit a Alcoi no es tractava només d’un amistós. Després d’un inici irregular a la lliga, Marcelino volia aprofitar el partit davant l’Alcoyano, pels seus 90 anys, per a canviar la dinàmica. I això va fer el conjunt valencianista. Amb una formació titular d’autèntic luxe, però, va ser el conjunt local qui va avisar primer. Santi Mina es va vore obligat a disfressar-se de central per a traure des de la línia de gol una pilota que es va enverinar i anava directe al fons de la xarxa, però qui no va perdonar va ser Gameiro uns minuts després, amb combinació perfecta amb Santi Mina. A la primera, el València s’avançava a El Collao. Sense temps per a digerir-ho, el gallec Santi Mina va tornar a ser el xic més llest de la classe per a aprofitar un error en la passada al meta Bañuz, que va convertir en gol, donant així un colp damunt de la taula i encarrilant la victòria. Solament tres minuts i el València CF va posar en escena la seua pegada. Marcelino vol que “el seu” València sempre isca amb un esperit competitiu, hi haja o no punts en joc, i així va ser.

Amb molta intensitat, contundència en l’eix central, amb l’omnipresent Santi Mina buscant oferint-se per a crear espais en la defensa local, la serietat de Toni Lato, el desequilibri de Kang In que va deixar bocabadats als aficionats locals amb detalls tècnics molt prometedors…Tot estava baix control, a pesar quel’Alcoyano intentara sorprendre a Jaume amb un llançament des del seu propi camp.

Molt voluntariós i sense abaixar els braços mai, el conjunt blanc-i-blau es va buidar per a agradar a la seua afició, però es va trobar a un València CF molt superior. Després del descans els dos entrenadors van fer canvis, però la dinàmica va seguir sent la mateixa, amb el conjunt valencianista buscant ampliar el marcador. Ferran Torres, molt actiu, buscava el gol amb diversos llançaments que li parava Javi Ortega, També ho va intentar Wass amb un gran llançament de falta. Però qui la seguix l’aconseguix, i Ferran no estava disposat a tornar a València de buit, culminant des de la banda esquerra una gran acció del conjunt valencianista per a tancar el marcador, així com la seua porteria, amb Jaume sota els pals sense donar concessions. No, per al València no es tractava d’un amistós.