La visita dels exentrenadors motivació per sumar els tres punts
Per Blanquinegres · 20 Febrer, 2017
El València CF va sumar en el dia d’ahir la tercera victòria de la temporada com a local. Un pobre registre, tenint en compte els altres set encontre disputats a Mestalla, que en ajuda i obliga a recordar cada detall d’estos encontres disputats davant Deportivo Alavés (2-1), RCD Espanyol (2-1) i Athletic Club (2-0).
Cada una d’estes victòries porta el segell de Salvador González ‘Voro’. El tècnic de L’Alcúdia és el tècnic, de tots els de l’actual temporada, que ha acabat agafant un ritme que permeta al València CF eixir d’una dinàmica perillosa i de la que pareixia difícil d’eixir tant de la mà de Pako Ayestarán com de Cesare Prandelli.
Fora d’este detall, les tres victòries de les que estem parlant tenen un al·licient major i curiós a la par. L’Alavés de Mauricio Pellegrino, l’Espanyol de Quique Sánchez Flores i l’Athletic Club d’Ernesto Valverde comparteixen la derrota al seu pas per la banqueta visitant de Mestalla esta temporada així com el seu passat com a entrenador valencianista. Una mera casualitat que no passa a major menys en el cas del ‘Txingurri’ Valverde qui tenia molt ben pressa la mesura al seu ex equip sempre que havia d’enfrontar-se al València CF.
Tombant marques
A més a més, eixa clara i neta victòria davant els del ‘Botxo’ per dos gols a zero va permetre sumar el segon encontre consecutiu amb la porteria a zero després de l’empat del passat cap de setmana davant el Betis. Hem de tirar enrere al calendari, finals de setembre del 2015 quan el conjunt dirigit aleshores per Nuno deixava la porteria a zero davant el Granada (0-1) i a la fase de grups de la Lliga de Campions contra l’Olympique de Lió (0-1). Dos victòries amb porteria a zero lluny de Mestalla.
Foto: València CF / Lázaro de la Peña
Per altre costat, el fet de deixar la porteria a zero com a local quedava ja en l’oblit de la majoria del col·lectiu blanquinegre quan el 20 d’abril del 2016 els de Pako Ayestarán superaven per quatre gols a zero a l’Eibar. Victòria que Mestalla va celebrar fent l’ona mexicana. Des d’aleshores, deu mesos després, el VCF patia els gols visitants un partit rere altre. Amb el partit d’ahir el València CF aconsegueix lliurar-se d’estos mals que ja començaven a ser considerats com a endèmics del valencianisme i tancar tant de bo per un temps estes estadístiques per a l’oblit que tant necessiten el valencianisme.
