GET-VCF: Incapacitat blanquinegra davant el colista (2-2)
Per Blanquinegres · 24 Abril, 2016
Prova de demostració per al grup de Pako Ayestarán. Els blanquinegres davant el Getafe, equip amb seriosos problemes havia de tractar de demostrar que es podia desfer d’un equip en llocs de descens, partits que davant altres equips com Llevant o Sporting no havia pogut superar. Arrastrat per la bona dinàmica de les últimes 3 victòries el VCF es conjurava per sumar 3 punts més que de pas mantinguera oberta la porta d’accedir a competicions europees amb les seues remotes opcions.
Amb l’esfèric rodant, el València arrancava fort, tant com la pilota furtada cap a Rodrigo que este enviava a Paco Alcácer que no podia connectar amb força per així batre a Vicent Guaita. 13 segons havien servit per als de Mestalla per tal de crear els primers problemes del partit al qual assistia Peter Lim després de molt de temps.
La primera meitat al Coliseu Alfonso Pérez començava a perdre força a mesura que el temps s’esgotava. Les urgències del conjunt de Juan Eduardo Esnáider feia que guanyara en protagonisme, el que li donava Sarabia i Pedro León al camp buscant a un erràtic Álvaro Vázquez. Precisament Pedro León, primer, estavellava al travesser de la meta defensada per Diego Alves una pilota que eixia amb molta força davant l’oposició d’Abdennour. En segon termini, Álvaro Vázquez va tindre per dos voltes la possibilitat d’obrir el marcador però primer la negativa d’Alves i segon l’errada del propi davanter deixa en equilibri el partit i una vegada disputats els 45 primers minuts els 22 protagonistes marxaven cap als vestidors.
La represa ens deixava canvis. Pako Ayestarán buscava millorar prestacions i Santi Mina i Joan Cancelo es presentaven com les dos primeres substitucions. Barragán i Enzo Pérez eren els sacrificats. Fruit dels canvis i de l’inici de la segona part el VCF mostrava millors sensacions. Estes quedaven patents amb una seriosa falta al la frontal de l’àrea que Dani Parejo agafava. Esta situació suposava el preludi del primer gol de la vesprada. El ‘10’ superava a Guaita i posava el 0-1. El madrileny ampliava en les seues estadístiques al voltant del llançaments directes.
El gol amagava un obscur canvi de tendència en el joc. EL VCF es desfeia qual sucre en el café. Alves tornava a alçar-se com el millor dels 11 valencianistes per mantindre l’avantatge mínim que es defenia. Finalment, com diu la dita, tant va el pitxer a la font que al remat acaba trencant-se. Medrán aprofitant l’embolic a l’àrea blanquinegra signava el gol de l’empat. El Getafe no baixava els braços i continuava tractant de buscar de completar la remuntada que no tardaria en excés. Minuts després al 68’ un recent entrat Scepovic donava la volta al lluminós i el VCF demostrava que estava fora de l’encontre.
Amb el 2 a 1 regnant al marcador, el Getafe trobava el camí cap a la salvació però a falta de 6 per arribar al 90 i esperar al temps d’afegit, Álvaro Negredo s’inventava una brillant jugada que acabava als peus de Paco Alcácer i el de Torrent no errava i així tornava a arribar la igualada a 2. Quan tot indicava a l’ensopegada valencianista, els d’Ayestarán rescataven un punt que evitava d’alguna forma frenar la bona dinàmica en la que vivia instal·lat el VCF des de les últimes setmanes. Tristament, les aspiracions europees quedaven dilapidades a falta de 9 punts per disputar-se.
