Viure per a lluitar un nou dia (1-1)

El València arribava a la jornada 33 de La Liga Santander amb la necessitat de sumar punts a Mestalla enfront del Vila-real. Un rival complicat que volia estirar fins al final les opcions d’acabar la temporada en Champions League i que no anava a plantejar un partit senzill.

Rubén Baraja sorprenia amb un onze titular on la gran presència era el debut en una alineació de Javi Guerra en el mig del camp. Més enllà d’això, l’equip a priori titular després de les rotacions de Cadis que van provocar una gran crítica entre l’afició del València.

La situació classificatòria en la prèvia del partit era d’extrema necessitat. El València, es trobava dos punts per damunt dels llocs de descens però amb la sensació que si el Getafe sí que sumava punts provocaria que el València tornara a caure als llocs de descens.

El València començaria amb una il·lusionant igualtat que tornava a fer creure a Mestalla. 43000 ànimes en les graderies feien que el València jugara amb fins a 12 futbolistes. No obstant això, la possessió era per al Vila-real i a poc a poc aconseguia fer-se amb el control del partit.

Les ocasions més clares per al Vila-real arribarien en menys de 10 minuts. Jackson, Baena i de nou Baena tindrien grans ocasions des de la frontal de l’àrea encara que no aconseguien generar vertader perill en la porteria de Mamardashili.

A pesar que els últims minuts serien per al València C.F, la millor notícia del partit era l’empat a zero en el marcador. Mestalla somiava amb repetir una nit mágina encara que, si fora boxa, als punts guanyava el Vila-real. La pitjor notícia de la primera part serien les grogues de Thierry i Cavani que ja tenien quatre grogues i no podran estar en el partit enfront del Celta de Vigo.

Amb l’inici de la segona part, Rubén Baraja buscaria introduir més oxigen en el terreny de joc amb la presència d’Ilaix Moriba, Hugo Duro i un dels noms clau en el partit, Diego López.

Precisament en el millor moment del partit per al València, el Vila-real es posava per davant en el marcador. Primera ocasió de tota la segona part i gol. No obstant això, el València no s’ensorraria i Mestalla s’encenia i es convertia en un autèntic infern que anava a ajudar a l’equip fins al final.

Cavani marcava en fora de joc i simplement seria un avís del que ocorreria uns minuts després. Error en l’eixida de pressió del Vila-real, recuperació d’Ilaix Moriba, pilota cap a Cavani que veia a Hugo Duro davant de Pepe Reina, que no era capaç de dispar a porteria i la pilota li queia a Lino que amb un lleuger moviment de maluc enviava la pilota al fons de la porteria.

El València ho va intentar fins al final però no va poder trencar l’igualtat en Mestalla. Una bona segona part que permitix al València viure per a lluitar un nou dia.  En l’última jugada del partit marcaria Alberto Marí però estava en fora de joc.