ACTUALITAT CRÒNIQUES PRIMER EQUIP
Victòria agònica, deures fets i a esperar al Zenit (86-81)
Per Fermín Rodríguez · 08 Abril, 2021
València Bàsquet va fer els deures guanyant Baskonia a la Fonteta en un encontre apassionant de principi a fi. Els de Ponsarnau van ser capaços de fer front els 19 punts d’un Henry que va fer tot un recital, però que va acabar sucumbint a una gran actuació coral de l’equip taronja.
I sí, altra vegada liderada per Derrick Williams, que ja va ser clau en Berlín i que va completar una actuació estel·lar (16 tants, 4 rebots i 4 assistències) convertint-se en l’MVP del xoc. El de Bellflower va estar escudat per l’esquadró balcànic format pels Dubi, Nikola, Prepelic i Vanja, i per descomptat per un Tobey que va aparéixer en el tram final amb dues cistelles fonamentals.
València Bàsquet va entrar al partit amb molta energia, probablement massa, ja que es mostrava una mica atrotinat i va cometre errades fruit dels nervis. Baskonia es va aprofitar de les quatre pèrdues inicials i va castigar de la mà del seu home més en forma, l’italià Polonara.
A més, els atacs bascs passaven per eixe característic bloqueig frontal que tan bé executen i que els taronja necessitaven contrarestar. I això és el que van fer els guerrers de Ponsarnau, van posar-se el mono de treball i van trobar el camí com sempre a través de la defensa, que li va permetre començar a córrer la pista.
Kalinic encertava el tercer intent des del triple i a partir d’ací la dinàmica taronja seria ascendent, encapçalada per un espectacular Derrick Williams que acabaria el primer parcial amb nou punts. També l’entrada de Dubi li va vindre de perles a l’equip, ja que va carregar als dos interiors visitants de faltes i va fer tot un recital de joc al post amb una assistència que transformaria el mateix Derrick.
Sols l’entrada de Henry acostaria en el lluminós a un Baskonia que després d’un bon inici s’havia vist superat per València Bàsquet. Les huit assistències dels nostres havien sigut claus en un primer quart sense encert des del perímetre amb un 2/12 que de segur milloraria amb el pas dels minuts.
El ritme estava sent infernal, però els taronja treien profit en mig de la bogeria amb sis furtades de pilota que els permetien atacar a pista oberta. Tot i això, no eren capaços d’obrir bretxa en el marcador perquè Henry mantenien als bascs amb vida en l’encontre.
Però és el que té el descontrol, Baskonia va tornar el parcial i va posar-se per davant a base de transicions, fruit de les males decisions en atac d’un València Bàsquet que necessitava baixar les pulsacions i aprofitar eixos set rebots ofensius que havien concedit els d’Ivanovic.
Sols el pas per vestidors podia arribar per frenar la intensitat d’un xoc que no havia deixat pràcticament respir i que es decidiria per complet en la segona meitat. Per cert, Henry continuava sent decisiu amb una cistella sobre la botzina per posar el +5 de cara al descans per als seus. I deien que arribava tocat…
Dues faltes consecutives de Kalinic en atac van tallar el bon inici de València Bàsquet en la represa que li havia permés igualar les forces altra vegada. I en quin mal moment va tallar-lo, perquè ja estava ahí Henry per tornar a castigar als taronja i donar cert marge als visitants.
Ponsarnau va voler frenar la mala dinàmica amb un temps mort i tractar de tornar a passar els atacs per Dubi, a més de tancar l’anella pujant una mica el ritme defensiu. Tanmateix, l’altre pilar dels vascs en l’encontre, Giedraitis s’havia plantat en dèsset punts i quatre triples aprofitant cadascun dels caramel·lets del seu company Henry.
Però València Bàsquet aconseguiria fer la tasca més difícil probablement en el moment més important, la que Ponsarnau havia demanat de segur en eixe temps mort. Els pupils del de Tàrrega completarien un final de tercer quart quasi perfecte traient profit del bonus visitant i culminant amb una obra d’art de Prepelic sobre la botzina que els permetria arribar als minuts finals amb un avantatge mínim, però amb molt bones sensacions.
El partit no estava defraudant, l’extraterrestre nord-americà de Baskonia tornava a posar les taules al marcador accelerant cadascuna de les possessions visitants i provocant els desajustos en les ajudes defensives dels taronja. De fet, Labeyrie acabaria expulsat després de cometre tres personals seguides fruit de la frustració.
Però la igualtat era màxima, fins i tot en aquest aspecte, ja que immediatament després Diop marxava al banc amb la cinquena falta provocada per un Prepelic que estava assumint la responsabilitat en atac. En mig de l’intercanvi d’estocades, València Bàsquet, es posava quatre per davant quan faltaven tres minuts, aprofitant una vegada més la situació de bonus rival.
Per descomptat, els bascs responien, per mitjà d’un triple del quasi inèdit Sedekerskis, però senyores i senyors, Mike Tobey, s’erigiria en heroi taronja fent-se enorme en la pintura i anotant un 2+1 vital per als nostres. El que semblava un final tranquil va acabar sent agònic, amb una successió d’errades dels nostres que van donar vida a Baskonia. Això sí, la victòria va quedar-se a casa i ara tocava esperar i animar Maccabi.