VCF 2-1 SFC: 50000 cors i Negredo salven al VCF davant el Sevilla
Per Blanquinegres · 10 Abril, 2016
El dia D a la hora, H, com a les grans batalles. No hi havia que esperar més temps. El VCF i tot el valencianisme eren tot un durant 90 minuts per tal de sumar 3 punts que donaren la tranquil·litat a una parròquia que enguany està patint de valent amb els seus.
El partit donava el seu particular ‘començament’ amb una espectacular arribada del conjunt blanquinegre que sense la pilota rodar donava un lleuger avantatge. Verdaderament però quan començà la pilota a rodar sobre el verd de Mestalla, este va continuar a l’alçada del principi i la pressió i soroll eren màxims. Amb este panorama, el conjunt de Nervión va quedar paraplègic, immòbil i incapaç de generar futbol. El pla dissenyat per Ayestarán donava els seus fruits i el VCF. La recuperació en el VCF era frenètica i les ocasions es succeïen una darrere l’altra. Però només estava faltant la culminació al treball que s’estava plasmant al terreny de joc. Parejo, Mina i Paco Alcácer eren qui amb més insistència buscaven estrenar l’electrònic davant un Sergio Rico que tapava tot, com l’ocasió de Parejo a passada de Rodrigo Moreno.
Arribats a la mitja hora de partit, el Sevilla aprofitava un dels pocs respirs dels d’Ayestarán i tractaven de guanyar en confiança amb la pilota als peus però esta situació anava ser una il·lusió òptica. Al 42’ el VCF tornava a la carrega i culminava amb un golàs de Dani Parejo amb un llançament de falta que provocava l’èxtasi i la libració de la tensió acumulada de tots els 50000 espectadors que omplien el coliseu de l’Avinguda de Suècia. L’alegria podria haver sigut doble si el xut de Santi Mina, que acabava estavellat al pal i el posterior rebuig aprofitat per Parejo haguera creuat la línia de gol. Finalment, el VCF havia de conformar-se amb la mínima de l’1 a 0.
Emery a la represa i fruit del bany que estava patint a Mestalla realitzava els primers moviments a la banqueta fent entrar a una peça tant important com és Vitolo. La dinàmica de la segona part va ser ben diferent als primers 45 minuts. El VCF, amb la mateixa predisposició però menys incisiu a l’hora de tallar jugades. El Sevilla fins i tot començava a connectar amb Llorente que prop va estar de posar l’1 a 1 al marcador. Els sevillistes es van vore ajudats per la tendència atacant dels canvis que arribaven des de la banqueta.
En el València per el seu costat, Enzo Pérez tornava després de superar els seus problemes i reforçava el centre del camp poblant la zona ampla del camp per continuar amb el bloqueig de la sala d’operacions visitant.
El canvi va fer que el Sevilla prenguera majors responsabilitats pe tal d’alçar el marcador advers i el VCF en canvi buscava una i altra volta les eixides ràpides a la contra per tal de buscar un segon gol que donarà la tranquil·litat necessària. Per a que eixe gol arribara, Ayestarán tirava mà de Feghouli i Negredo.
Quan el rellotge entrava en els últims 5 minuts, una combinació rapida entre Krohn Dehli i Gameiro suposava la jugada de la igualada. El francés de primeres colpejava per superar a Diego Alves i signar l’1 a 1 suposant açò un colp massa fort per al valencianisme que veia com s’escapaven tres punts vitals. Però res més lluny de la realitat, ja dins del temps de descompte, els blanquinegres continuaven lluitant de valent per no fer en balde tot el treball de la vesprada. Una falta botada des d’el costat esquerre d’atac valencianista va servir com a punt de partit del premi. Amb tot el guirigall dins de l’àrea, Álvaro Negredo espentava l’esfèric dins la xarxa i així posar el definitiu 2 a 1 amb el que Mestalla somiava, respirava i es tranquil·litzava de cara al tram final de temporada.
La situació ara del VCF amb estos 3 punts queda molt més clara i menys greu tot i que la propera setmana Barcelona espera als xics d’Ayestarán. Els duels dels rivals i el matalf actual de 9 punts respecte el descens directe, obri com deiem un panorama molt més favorable per treballar a les 6 jornades que resten per finalitzar
