ACTUALITAT  

València Bàsquet perd el segon partit consecutiu en Lliga Endesa (66-71)

València Bàsquet i Unicaja arribaven al duel de la jornada 5 en moments molt diferents. Els de Luis Casemiro venien d’un mal inici de temporada, mentre que els taronja havien eixit victoriosos davant el totpoderós Madrid de Laso.

El partit arrancava amb un Prepelic molt actiu que, amb dues bones penetracions i una gran assistència per al triple de Guillem Vives avisava als malaguenys que la victòria de dijous no era casualitat.

Unicaja errava els 5 triples que llançava, tònica que continuaria la resta del partit, que provocarien un 12-0 de parcial a favor dels taronja.

L’únic aspecte negatiu per a l’equip valencià és que el seu millor defensor, Kalinic, fonamental en l’esquema de Ponsarnau, portava dues personals, però ja s’encarregaria Klemen de vacunar altra vegada als malaguenys i s’asseuria a la banqueta amb 9 punts.

A partir d’ací, la segona unitat d’Unicaja de la mà d’Abromaitis despertava per a anotar tots els tirs exteriors que havia errat fins al moment.

València Bàsquet no havia sigut capaç de mantenir el nivell i acabaria el primer quart tan sols 2 punts per damunt al lluminós.

Al segon parcial, el festival de triples fallats d’Unicaja continuaria, però l’entrada a pista del jove Nzosa, de 16 anys, augmentaria la solidesa defensiva i obriria els espais que aprofitaria un Brizuela molt dinàmic.

València Bàsquet s’accelerava, perdia el control del partit i començava a dependre d’individualitats en atac en lloc de buscar possessions llargues amb una bona circulació de pilota.

Amb els de Casemiro per davant al marcador, Ponsarnau sabia que era necessària una reacció abans del descans i que millor solució que donar entrada a Kalinic.

I és que el serbi és pura garra, és un mur, un defensor incansable i contagia a la resta de l’equip. El seu emparellament amb Deon Thompson col·lapsaria els atacs d’Unicaja, i per si fóra poc, una cistella en transició del mateix permetrien València Bàsquet anar-se’n als vestidors amb un 33-28 favorable.

En la reanimació de l’encontre, Abromaitis tornava a pista amb ganes d’anotar, però València Bàsquet contrarestava les envestides del de Connecticut trobant la superioritat de Kalinic sobre Alberto Díaz al post.

El tercer quart es convertiria en un duel directe d’anotació entre l’ex de Fenerbache i Abromaitis, els millors de cada equip fins al moment.

I per a sorpresa de molts, en meitat d’aquesta intensa lluita sorgiria la figura de Nzosa, que amb els seus 2,08 tornaria a canviar la dinàmica del partit, que es decidiria en l’últim parcial.

Els 10 minuts finals arrancarien amb un millor joc interior de València Bàsquet, que ajuntava a Labeyrie i Tobey i augmentaria el ritme de circulació, provocant el temps mort de Casemiro.

I quin temps mort, ja que la reacció dels seus seria immediata. Al costat del jove Nzosa entraria un Deon Thompson desaparegut en la segona meitat i posarien molt alt el llistó físic.

Brizuela amb 5 punts consecutius posava contra les cordes als taronja que continuaven sumant pèrdues de baló (23), aquesta vegada en un moment decisiu.

Finalment, València Bàsquet no seria capaç de reaccionar i es posava la soga a si mateixa amb un desastre final que li costaria la segona derrota de la temporada en ACB ambos un resultat de 66-71.