Uros Racic, una irrupció espectacular en un any complicat
Per Miguel Castells · 10 Febrer, 2021

En un any de moltíssimes ombres, el València ha trobat en Uros Racic un raig de llum. El migcampista serbi ha assumit la responsabilitat de substituir a Kondogbia, i encara que el conjunt blanquinegre no es troba a una bona posició classificatòria, és clar que no es deu precisament al nivell que estan oferint jugadors com Racic.
El valor de Racic
El prestigiós portal Transfermarkt va fer oficial l’evolució d’Uros. L’any 2016 Racic tenia un valor de mercat de 200.000 euros a l’Estrella Roja. Actualment, la seua continuïtat a València li ha permés adquirir un valor de 10 milions d’euros als 22 anys. Equips grans d’Europa com el Manchester United o la Juventus ja han ficat els seus ulls en ell, ja que saben que és una inversió de futur.

Però l’evolució de Racic no ha sigut gens senzilla. L’any 2018 intercalava el València Mestalla, on era titularíssim, amb aparicions espontànies amb el primer equip. En estos anys de Marcelino era realment complicat fer-se amb un lloc al centre del camp. Sempre hi havia futbolistes amb molt de nivell: Parejo, Kondogbia, Maksimovic, Coquelin, Carlos Soler… inclós a un jugador d’elit com és Ferran Torres li va costar tindre minuts a este València tan competitiu.
Dos cessions espectaculars
Però Racic no es va rendir mai. L’any passat jugà cedit al Famaliçao, on es va convertir en un dels millors jugadors de l’equip revelació de la Lliga Portuguesa. També va tindre un pas ràpid per la Lliga Smartbank amb el Tenerife. Mitja temporada li va ser més que suficient per a guanyar-se a tota l’afició canària.
Actualment, és una peça clau a l’esquema de Javi Gracia. Si Racic està bé sap de sobra que disputarà els 90 minuts per dos motius: perquè ofereix un dels millors nivells de la plantilla i perquè no té substitut natural. No obstant això, este segon motiu ha canviat a este mercat d’hivern amb la incorporació de Cristian Oliva, un jugador que serà una arma de doble fil per a Racic: pot ser la motivació necessària per a donar una versió encara millor, o cedir a la pressió i convertir-se en suplent. Tant de bo siga la primera.