Tornar a l’oasis
Per Blanquinegres · 03 Novembre, 2016
En mig del desert, quan tot pareix perdut, quan tot és sec i la vista només alcança dunes i dunes d’arena, apareixen visions d’esperança, aigua i vegetació. Però només és el nostre pensament, són les nostres ganes de poder trobar la salvació.
Açò es podria adaptar perfectament a l’última visita valencianista a Vigo. Nuno, ja sense gest en la cara, com deixanse endur, i un equip sense ànima, sense ganes de lluitar visitaven al millor Celta de l’última dècada: el desenllaç, observant les dos dinàmiques, pareixia clar.
Però, aleshores, aparegué l’oasis. tres dies després del desastre de Gent. El València va reviure. Parejo va ser el Parejo que tots esperàvem i va contagiar a Alcàcer, que ho convertia tot en gol. 1 – 5. El València era més desconcertant que mai però açò només allargaria l’agonia, com els oasis del desert.
