Thierry parla sobre la seua recuperació després d’onze mesos: “Sabia que anava a tornar, però va ser molt dur”

El València recuperarà prompte a Thierry Rendall. El lateral portugués ja ha rebut l’alta mèdica i tot indica que podria entrar en la llista de convocats per al duel de Lliga del 14 de setembre davant el FC Barcelona.

La lesió del creuat anterior de la seua cama dreta, patida el 27 d’octubre de 2024 contra el Getafe, va suposar un autèntic colp per al jugador. Des d’aleshores, ha viscut un llarg procés de recuperació amb dos intervencions quirúrgiques, la primera d’elles el 4 de novembre al prestigiós Hospital Sāo Francisco Do Porto sota la direcció del doctor José Carlos Noronha.

Després de quasi deu mesos de treball intens i sacrifici, Thierry va poder reintegrar-se als entrenaments amb el grup el passat mes d’agost. Segons fonts del club, les sensacions del futbolista són molt positives i el seu objectiu és estar disponible just després del paró de seleccions.

D’aquest procés i de com ha superat la lesió ha parlat el futbolista portugués a VCF Media: “M’estic trobant molt bé. Està sent una sorpresa perquè fa dos mesos, quan vam tornar per a la pretemporada, encara tenia molèsties i jo mateix no pensava que anava a poder estar un poc abans del que es preveu, a la fi de setembre”, va confessar.

El contratemps va arribar en una acció desafortunada: “Va ser prop del minut 50’ i en eixe moment intente llevar el peu per a no rebre la segona groga. El genoll em va anar cap a dins i vaig escoltar un so. Al principi vaig pensar que no seria res, però va ser el pitjor”. El diagnòstic va ser una maçada: trencament del lligament. “El dia que el doctor em diu la gravetat de la lesió va ser molt difícil parlar amb la meua família, amics… Des del principi sabia que m’anava a recuperar, però el camí va ser duríssim”, va explicar.

Llàgrimes, paciència i el suport dels seus

Thierry no amaga la duresa del procés. “En el quart mes de recuperació, estava a casa després d’entrenar, em vaig mirar a l’espill i vaig començar a plorar. Em preguntava per què plorava si sabia que anava a tornar a jugar. Eixe moment va ser especial perquè em vaig veure obligat a continuar lluitant malgrat tot”.

El lateral també va agrair el suport dels seus més pròxims: “La meua dona, la meua mare, els meus amics… quan estava a Portugal venien a veure’m o fins i tot van fer huit hores de cotxe per a estar amb mi a València. No hi ha paraules per a descriure-ho”.

El retorn al grup i la mirada al futur

El portugués assegura que el més important va ser sentir-se part de l’equip: “Encara que no podia entrenar o jugar, estar en el vestuari, a la sala amb els fisios, anar a Mestalla abans dels partits… em feia sentir dins del grup”.

L’experiència li ha marcat: “Esta lesió m’ha fet més madur. Sempre vaig ser una persona impacient, però he aprés a no donar res per garantit. En un segon et pot canviar la vida”. Amb l’alta cada vegada més a prop, Thierry s’il·lusiona amb el futur: “Ho veig molt bé, competitiu, amb les incorporacions podem fer un any especial. Per al partit contra l’FC Barcelona puc estar disponible per a anar convocat. M’és igual la posició, l’important és tornar a xafar la gespa”.

I sobre Mestalla, no oculta les seues ganes: “Ho tire molt de menys. L’última vegada va ser amb un resultat negatiu contra Las Palmas i no se m’oblida. L’afició m’ha donat molt de carinyo i és important jugar on et sents volgut”.