La millor informació del ValènciaCF en valencià

Salvo, l’home que ha aconseguit portar a Lim
,

Salvo, l’home que ha aconseguit portar a Lim

A Blanquinegres.com repassem la figura del president blanquinegre durant tota la durada del procés de venda.
COMPARTIR

A Blanquinegres.com repassem la figura del president blanquinegre durant tota la durada del procés de venda. I com a defès durant 318 dies l’aterratge de Peter Lim en la capital del Túria.

 

Amadeo Salvo Lillo, València, 1967, és el president del València trenta-setè de la seua història en més de 94 anys, i des d’el passat 22 de Desembre del 2013 serà recordat també, com la persona que va presentar la figura de Peter Lim, com la persona per conduir el club de Mestalla cap a l’estabilitat.

Però el moment en el qual Salvo s’enamora de la persona de Peter Lim és, molt més prompte, l’1 de Novembre del 2013. En eixe moment el president del València CF lluitava per tal de traure endavant el seu pla de re finançament junt amb la Fundació davant de Bankia. En eixos moviments a l’entitat, Salvo va pensar en Peter Lim com la persona encarregada de fer-se càrrec de l’explotació dels terrenys del Nou Mestalla. Però tot va trencar-se en el mateix moment en el qual, l’entitat bancaria va deixar amb ‘calçotets’ a tota l’afició valencianista desmarcant-se de tota la partida i decidint per el seu compter i risc, vendre el València CF SAD. Al col·lectiu valencianista recordarem aquell moviment del banc. 10 de Desembre, Junta General d’Accionistes al Palau de Congressos, Bankia actuava amb nocturnitat i traïdoria. Aquell dia, Amadeo Salvo va assabentar-se de la notícia a la mateixa taula presidencial, i des de aleshores, el màxim mandatari de l’entitat va trencar el seu discurs de sintonia, de treball col·lectiu, per un discurs dirigit amb verí cap a Bankia.

12 dies més tard (22 de Desembre), i davant la pretensió de l’entitat financera, Salvo presentava la solució perfecta, titlant-la com “la transacció més gran realitzada per un club de futbol a tot el món”. Pareixia fàcil, banc proposa, club obeïx. En aquell moment començava un nou capítol al obscur i tenebrós llibre de la societat anomenada, València CF, des de que esta és una SAD. Un capítol que va liquidar-se el passat divendres a les 23:40h del 24 d’Octubre. En un total de dies, 318, 10 mesos, vora un any.

Els primers compassos d’este llarg capítol del València CF, començava amb l’ultimàtum del Senyor Lim per tal d’entrar a manar al Club i poder construir un equip de garanties el més ràpid possible, marcant com data límit el 14 de Gener. El magnat de Singapur volia aprofitar el mercat d’hivern per tal de reforçar l’equip i mantindre obertes les possibilitats de jugar competicions europees. De sobte, el banc va canviar les regles del joc i va proposar obrir un concurs amb més participants. D’esta part de la història, poc es pot contar. Les veritats i les mentides viatjaven i es llançaven com ganivets d’un costat a un altre. Aixó si, malgrat els canvis, la figura de Peter Lim es mantenia viva. Amadeo Salvo, el mantenia viu, com el que tracta de mantindre el foc en flames.

En tot el espai-temps que va durar el procés de selecció de les millors ofertes -recordem van ser 7, Salvo mantenia la seua postura adoptada el 10 de Desembre.

Com a totes les guerres, per guanyar-les cal primer anar superant batalles. Això mateix anava fent el president del club de Mestalla. Després de mantindre en peu l’oferta de Meriton Holding, durant més de 4 mesos, la Fundació VCF fixava el 17 de Maig, com la data per acabar d’arrel amb el procés que va voler obrir en el seu dia Bankia. Eixe mateix dia, el 17, Salvo guanyava la primera de les moltes batalles que encara restaven per lidiar. Meriton Holding era escollida com el grup elegit per la Fundació, per tal de fer-se càrrec de les accions per la seua solvència a més de la seua proposta social i esportiva. El camí pareixia lliure de pedres, però si alguna cosa s’ha aprés d’este procés de venda, és que quan semblava que tot acabava, sempre sorgia un motiu més per tal de continuar amb l’agonia.

El poder que li atorgava a Salvo, haver guanyat una batalla d’esta guerra, li va permetre ser molt més agressiu i directe en el seu discurs cap al banc, ja que des d’el moment en el Meriton va ser elegit per la Fundació, era Peter Lim qui havia de dirigir-se a l’entitat financera per tal d’acabar amb tots els deutes oberts del Club i Fundació, i respondre amb les seues garanties personals.

La fi de la història esta prop d’acabar. Salvo, de la mà d’una afició que havia respost a la cridà del seu president, anava salvant punts de partida com si d’un Grand Slam es tractarà, viatjant, fins i tot, a Singapur per tal d’aclarir tot el possible la situació, a una persona que es trobava a més d’11.000km de distància. El major “match ball” d’esta partida va disputar-se un 13 d’Agost. L’exclusivitat de negociació entre Meriton i Bankia agonitzava i mentres el president Amadeo Salvo viatjava per reunir-se amb Peter Lim, l’afició blanquinegra jugava el seu paper, clamant davant la vergonyosa imatge que s’estava oferint al llarg dels últims 7 mesos. La pressió de la verdadera propietària del València CF sorgia efecte i d’esta forma el President tornava a tombar un nou mur. Tot es mantenia intacte.

Passat el major moment de tensió de la compravenda, la situació va alleugerir-se. Banc i grup comprador van començar a treballar en la mateixa direcció sempre amb punts discordants, tots ells salvables. Amadeo Salvo canviava la seua retòrica agressiva per un discurs tranquil·litzador. Salvo, com si d’un corredor del Tour de França es tractarà havia aconseguit passar com líder del grup Marie Blanque, Croix de Fer, Aubisque i Tourmalet, tots d’una i on la meta es trobava a només alguns kilòmetres.

Sense oblidar que ací estem per a vore jugar a futbol, la pilota va començar a rodar. Afortunadament les setmanes on no es tancava la venda, l’equip de Nuno feia oblidar amb els gols d’Alcácer, André, Parejo o Gayà.

Finalment, la guerra va acabar amb una nova batalla guanyada per el president. El passat divendres 24 a les 23:40 de la nit el Club i la Fundació informava que tot estava signat entre totes les parts. Bankia ja estava conforme amb la proposta econòmica de Meriton i la Fundació acceptava vendre el seu 70,06% de la propietat del València CF cap a Meriton Holding. D’esta forma Amadeo Salvo tancava el cercle que ell mateix havia traçat el 22 de Desembre del 2013, presentant a tota la societat valenciana la proposta de Peter Lim. Un Peter Lim que desgraciadament, no era desconegut per al Club de la rata penada. Durant el Consell presidit per Manuel Llorente, el multimilionari de Singapur ja va tocar a la porta del València CF. En aquell moment, el, aleshores, president de l’entitat, va rebutjar la seua proposta perquè “no ho necessitàvem”, mentres, la política del Club passava per desprendre’s d’autèntics emblemes per a la gent de Mestalla com Villa, Silva o Mata i companya.

A tot este procés de venda, tot el voltant del València CF, afició, empleats, societat valenciana i la resta del món sencer, han comprovat com la societat LIMitada: Salvo-Lim, persones amb ambició i determinació, ha tombat tota una xarxa d’influències amb altes dosis de premeditació i traïdoria. Una societat que convida a tot el valencianista en pensar que esperarà el futur, després de vore el que han aconseguit durant 318 dies de lluita continua.