Ron Gourlay trau pit: «No vaig a dimitir»

Ron Gourlay reivindica la planificació, el treball «entre bambolines» i l’aposta per jugadors de futur, però la seua valoració del mercat deixa més dubtes que certeses. El CEO de futbol del València insisteix que la planificació va començar fa un any i que les necessitats de la plantilla estaven perfectament identificades. Tanmateix, el resultat final obliga a preguntar-se fins a quin punt eixe treball previ s’ha traduït en una plantilla realment millor.

Gourlay parla de «debilitats» detectades i cita els fitxatges de Sato i Dieng com a resposta a eixa anàlisi. També defensa que es van avançar operacions per evitar pagar més al juny. L’argument econòmic pot ser raonable, però encara està per demostrar que les incorporacions realitzades responguen realment a les mancances que tenia l’equip. La planificació no es pot mesurar únicament pel cost dels fitxatges, sinó pel seu impacte esportiu.

El mateix Gourlay reconeix que les lesions de llarga duració van obligar a modificar els plans en un període de temps molt curt. És una circumstància que pot explicar part de les dificultats, però també posa a prova precisament la profunditat d’una direcció esportiva que ha d’estar preparada per reaccionar davant d’este tipus de situacions. Si les lesions van obligar a canviar moltes coses, la pregunta és si el club tenia prou alternatives i si va reaccionar amb la rapidesa necessària.

L’aposta per esperar jugadors considerats adequats per al projecte també té una doble lectura. Gourlay assegura que no volien incorporar ningú que no tinguera recorregut a llarg termini, excepte els cedits. És una declaració coherent amb un projecte esportiu, però pot convertir-se en una justificació si l’equip necessitava solucions immediates. El València no competeix únicament pensant en el que els seus fitxatges puguen aportar d’ací a dos o tres anys: també necessita rendiment ara.

La cessió d’Elliott es presenta com «l’última peça del puzle». Gourlay confia que aportarà ocasions i qualitat, però definir una incorporació arribada en el tancament del mercat com la peça que completa el puzle eleva automàticament les expectatives. A més, una cessió difícilment pot considerar-se una solució estructural si l’objectiu declarat és construir una plantilla amb visió de llarg termini.

En definitiva, Gourlay demana que es valore un treball que, segons ell, no sempre és visible. És legítim reivindicar eixe treball, però en el futbol la gestió entre bambolines acaba tenint necessàriament un reflex sobre la gespa. El discurs del CEO es recolza molt en la planificació, el potencial i el futur; ara toca comprovar si Sato, Dieng, Elliott i la resta d’incorporacions convertixen eixa planificació en rendiment. Perquè, després d’un mercat, més enllà de les intencions i del treball intern, la verdadera valoració la farà la classificació.

«Les decisions han sigut les correctes per part de tot l’equip. Només cal veure l’equip i els jugadors que hi havia fa 12 mesos. Dos fitxatges de jugadors top, un jugador top japonés pel qual hem treballat durant més de sis mesos. Es fa molta faena i hem fet un treball fantàstic. Només veieu el que està en la superfície»

Ron confirma que no va a dimitir

Ron Gourlay ha tancat la porta a una possible dimissió i ha defensat amb contundència la seua continuïtat al capdavant de l’àrea de futbol del València. El CEO de futbol del club ha assegurat que no té intenció d’abandonar el càrrec, malgrat reconéixer que l’inici de temporada no està a l’altura del que s’espera de l’equip.

«No vaig a dimitir. Veig el que ocorre i vostés no ho poden veure», ha afirmat Gourlay, apel·lant a la informació i al treball intern que, segons ell, permeten al club tindre una visió més positiva de la situació. La seua experiència, ha explicat, li diu que el València avança en la bona direcció, encara que els primers resultats no acompanyen eixa percepció.

El mateix dirigent ha sigut contundent a l’hora de valorar l’arrancada de l’equip: «L’inici d’esta temporada no és acceptable». Una afirmació que contrasta amb el missatge de tranquil·litat que ha volgut transmetre després. Gourlay ha recordat, a més, que l’equip ha hagut d’afrontar dos partits en pocs dies, un factor que considera que també s’ha de tindre en compte a l’hora d’analitzar el començament del curs.

«Vull continuar ací»

Gourlay no només ha descartat dimitir, sinó que ha reivindicat explícitament el seu desig de continuar al València. «Vull seguir ací. No me’n vaig», ha assegurat.

El dirigent britànic també ha evitat posar-se una nota pel mercat de fitxatges. Considera que no li correspon a ell avaluar la seua pròpia feina i ha traslladat eixa responsabilitat a altres instàncies. Una postura que permet al CEO escapar d’una valoració immediata sobre una finestra de fitxatges que ha generat debat entre l’afició i que, en última instància, haurà de ser jutjada pel rendiment dels futbolistes incorporats.

En lloc d’una valoració a curt termini, Gourlay ha tornat a situar el focus en el llarg termini. «Cal planificar bé per als pròxims deu anys», ha afirmat. Una declaració que resumeix bona part del discurs del dirigent durant els últims mesos: construir un projecte sostenible, apostar pel talent i prendre decisions pensant més en el futur que en les urgències del present.

El problema és que el futbol no permet ajornar indefinidament les valoracions. La planificació a deu anys pot formar part d’un projecte de club, però l’equip ha de respondre també cada setmana sobre la gespa. I és precisament ací on Gourlay reconeix que el València no ha començat com esperava.