Roberto Soldado esclata contra Meriton: «Juguem al límit cada temporada i això ha de canviar»

L’exdavanter i referent del València, Roberto Soldado, ha tornat a alçar la veu per a analitzar la delicada situació institucional i esportiva que travessa el club de Mestalla. En unes declaracions contundents, el qui fora capità valencianista ha mostrat la seua preocupació per la deriva de l’entitat baix la gestió de Meriton i ha valorat les últimes novetats en l’organigrama esportiu.

Soldado no ha dubtat a assenyalar l’origen del problema estructural que pateix el València des de fa anys: «És el que passa quan es ven el club en mans d’algú que no saps com el gestionarà. És una merda perquè no tens el control sobre el club». Un diagnòstic directe sobre la pèrdua de sobirania del valencianisme respecte a la seua pròpia entitat.

L’amenaça constant del descens

Respecte a la trajectòria de l’equip sota la propietat de Peter Lim, l’exdavanter ha remarcat la devaluació progressiva que ha patit tant la institució com el nivell de la plantilla: «La trajectòria amb este propietari és la que és: cada vegada es devalua més el club, més la plantilla, i la plantilla cada vegada té més dificultats per a mantindre la categoria».

A més, ha advertit sobre el perill de viure instal·lats en la zona baixa de la taula de manera recurrent: «Esperem que no, però estem jugant al límit cada temporada i això ha de canviar. Esperem que per alguna d’estes siga l’any del canvi».

L’arribada de Braulio i la condició indispensable

En clau de futur, Soldado ha vist amb bons ulls la incorporació de Braulio Vázquez per a liderar l’àrea esportiva de Mestalla, considerant que «el fitxatge de Braulio per a la direcció esportiva és un bon pas». Això no obstant, l’exfutbolista ha volgut enviar un missatge clar a la direcció del club, advertint que la figura del director esportiu serà inútil si la propietat no li dona el recolzament econòmic necessari: «Li han de donar per a fitxatges».

Una expressió molt gràfica que resumeix el sentit comú del valencianisme: sense inversió ni autonomia real des de Singapur, cap director esportiu podrà revertir la dinamica d’un equip obligat a reinventar-se cada estiu al límit de les seues possibilitats.