Rafa Benítez sobre la unió de l’equip: “Cal donar-li prioritat al grup i no als interessos particulars”

Tirant la vista arrere, Rafa Benítez, el exentrenador del València CF, reviu amb emoció els moments de glòria d’aquell 2004. “Sincerament, em recorde d’algunes persones plorant d’alegria en la volta que vam donar per la ciutat. Després, evidentment, et recordes de moments, de partits o converses, però el primer, l’emoció que es reflectia en moltes cares d’aficionats,” va expressar Benítez, destacant la profunda connexió de l’equip amb la seua afició durant la celebració de l’històric doblet.

Sobre la possibilitat de reunions per a rememorar esta gesta, Benítez va comentar: “Crec que s’han donat circumstàncies diferents. En el meu cas vaig estar sis anys a Liverpool i els jugadors van anar eixint a poc a poc. Inicialment, la meua relació amb la directiva no era la millor i la distància tampoc ajudava. Crec que en l’actualitat, molts d’eixos jugadors es veuen amb freqüència i això és el més important.”

Benítez va recordar com el València de 2004 es caracteritzava per la gran personalitat en cada estament del club, a vegades portant a friccions fruit de l’ambició. “Els equips competitius i guanyadors solen tindre gent amb personalitat, gent de caràcter guanyador i guanyar no és gens fàcil, per això les tensions són majors, perquè el nivell d’exigència és major,” va explicar.

La temporada 2003-04 va ser especialment meritòria, considerant els reptes de la campanya anterior. “Una vegada més la idea era aconseguir la unió del grup, que tots entenguérem que estàvem prop d’un objectiu i calia donar-li prioritat al grup, no als interessos particulars,” va dir Benítez, subratllant la importància de la cohesió i l’orgull col·lectiu.

Un amistós en l’estiu de 2003 contra el Liverpool, que va resultar en una victòria 0-2 per al València, va ser un moment clau. “Els jugadors del Liverpool em deien tan bon punt quin equip que teníem. Els havíem guanyat en Champions i en eixe amistós i record que em deien que no ens havien ni tirat a porta. Eixe era el nivell de solidesa d’eixe València,” va recordar Benítez.

Al llarg de la temporada, la confiança i la solidesa de l’equip van anar incrementant-se amb cada victòria. “Les bases eren açí i l’èxit et dona confiança i seguretat en el que fas, per això crec que amb cada victòria l’equip se sentia més fort i més convençut de fins a on podia arribar,” va afegir.

Benítez també va destacar la importància d’involucrar als jugadors en les xarrades tàctiques, generant debat i obligant-los a pensar com a entrenadors, la qual cosa va convertir al València en una maquinària tàctica quasi invencible. “Intentem que els jugadors aprenguen, milloren des del coneixement i la convicció en el que fan, per això els poses en destrets, els preguntes, perquè ells interioritzen les respostes,” va explicar.

El reconeixement d’entrenadors de la talla de Luis Aragonés, qui va descriure a l’equip com a “perfecte” després d’un 5-1, i l’habilitat de l’equip per a competir contra rivals amb jugadors de la qualitat de Zidane, Figo, i Ronaldo, van demostrar la grandesa del València, basada en el seu poder col·lectiu.

Finalment, Benítez va elogiar el treball de l’actual entrenador del València, Rubén Baraja, qui està fent un “treball sensacional” i ha sabut traure rendiment a un grup de jugadors entusiastes i talentosos. Benítez confia que el València de 2004 tindria tots els ingredients per a competir hui per qualsevol títol, destacant la força del grup, la qualitat dels jugadors i el suport incondicional de l’afició.