La millor informació del ValènciaCF en valencià

Que acabe ja d’una vegada el malson de la venda!
,

Que acabe ja d’una vegada el malson de la venda!

COMPARTIR

728-90

La venda del València és ja imparable, és un mal menor a una situació heretada que deixa a la Generalitat i a Bankia decidint el futur de l’entitat. Els aficionats no tenen ni veu ni vot, els accionistes minoritaris tampoc, tot està en mans de 21 persones. Nou d’ells són patrons institucionals, membres per tant de la Generalitat, 11 són patrons de lliure designació i a més està el president del València Amadeo Salvo. 21 persones que tenen la responsabilitat de vendre la majoria accionarial de la Fundació del València, a un grup inversor estranger. Perquè totes les ofertes són de grups estrangers, i encara que hi haja empresaris valencians darrere, el cost principal de l’operació el fica un inversor estranger.

Ja ho diu la dita valenciana: “De fora vindran que de casa mos tiraran”. Els presidents que hem tingut últimament, tots valencians, tampoc podem dir que econòmicament hagen fet una bona gestió, sinó més bé tot el contrari. Així que per a molts que vinga algú de fora és una bona alternativa. Personalment em dóna igual d’on vinga l’inversor, el que no vull és que faça com Pitterman, Ali Syed o Al-Thani, i pegue a fugir quan les coses no vagen bé. Ningú està en el cap de Wanda, Lim, Bosco, Cerberus o Alvarado per a assegurar que els seus interessos són reialment fer a un València campió i un projecte a llarg termini.

El València es ven, però el procés en general és poc seriós. Per això ja en el seu dia els àrabs se n’anaren de la competició, això si, deixant la porta oberta a què si Bankia trencava el procés, ells ficaven els diners que fera falta per a quedar-se amb el club. Ara Bankia amenaça en abandonar el procés, en vore les filtracions, els interessos creuats, les pressions i les amenaces que estan rebent els patrons. A priori no passarà perquè el procés està ja massa avançat, però la corda està molt tensa, i des de les parts no paren de ficar-li encara més pressió.

Una pressió que ha arribat als patrons en forma d’amenaces, i que ha fet que els patrons busquen una seu secreta per a la reunió definitiva. Una pressió per a què fracasse o triomfe una proposta o una altra, que ve de gent que reialment no sap els detalls de cadascuna de les ofertes. Perquè siguem sincers, ningú té la veritat absoluta, ningú pot endevinar quina oferta és la millor per al València. Segurament Bankia sàpiga quina és la millor per a ells, i coneguen als bans no voldran perdre un euro. Però la millor per al València no la pot saber ningú, perquè ningú és visionari. Tots els valencianistes volen el mateix, un club sanejat, un equip gran, un estadi nou, i un futur sense més embolics. Si alguna de les ofertes garantix complir estos quatre punts, em dóna igual d’on vinga, quants diners fique, qui la vote, i qui estiga darrere, perquè serà la millor per al València.

 

Deixa una Resposta

avatar
  Subscribe  
Notify of