Opinió  Vicent Marco  

No digau blat fins que no siga al sac i ben lligat

Cal plenar Mestalla, cal que torne la gent a omplir el camp, això ho pensen vius i morts, però deixant a banda els preus dels passes que continuen alts, el que més anima a la gent a traure’s el passe és la il·lusió. Amb Valverde i el gran final de temporada que es va fer, la gent tenia molta il·lusió, però Valverde va tindre por, no va saber valorar el que tenia entre les mans i va agafar les maletes per a tornar a sa casa a guanyar més diners. Ja s’ha parlat molt del adéu de Valverde i del seu desencertat discurs, però en compte de caure en la desil·lusió, el nou consell va actuar ràpid i Djukic arribà amb un discurs ambiciós d’equip gran que va connectar de seguida amb l’afició.

Passada L’eufòria inicial de l’arribada de Djukic i després de vore el genial vídeo promocional de la campanya d’abonaments del València CF. Ara és quan molta gent es planteja de manera freda traure’s el passe, i fredament la cosa no pinta mal del tot, però tampoc pinta massa be. Per a començar l’equip no tindrà Champions l’any que ve, alguns jugadors importants estan en les quinieles per a eixir com Rami, Alves o Feghouli, i altres se’n han anat ja com el Tino (que no crec que ningú s’apene) o com David Albelda. Un jugador que ha sigut referent i que de segur la seua baixa ha “fastidiat” a més d’un seguidor valencianista.

El panorama en quant a les arribades tampoc és optimista, i el missatge és que n’hi han pocs diners, tan pocs que el València té per exemple complicat competir amb el Vila-real per Giovani Dos Santos. I per el camí alguns jugadors importants com Mathieu o Soldado parlen obertament d’ofertes i interessos de clubs importants com a mesura de pressió al club. Així que si ho pensem en calma s’adonem de que el panorama pinta mal per al València…. o no. No cal dir blat fins a que no siga al sac i ben lligat. I tot i que en este cas pinta a que no hi haurá blat, també hi ha una finestra per al optimisme.

L’altra finestra oberta, l’altra lectura, és la del compromís. Qui es quede serà per a fer un València gran, perquè es creu el que diu Djukic respecte a que cal competir amb Madrid i Barça, perquè sap que el València és un gran. Que qui vinga no ho farà per diners, sinó per compromís i ganes de demostrar. I que gent de la casa com Michel, Carles Gil, Paco Alcácer o Gayà van a tindre més protagonisme la temporada vinent i van a deixar-se l’ànima pel seu equip. A més el València continuarà tenint jugadors com Banega, Parejo, Guaita, Pereira, Jonas, Guardado, Feghoulí, Canales… i segurament Soldado i Mathieu. I amb eixos jugadors i mirant com està la resta de la lliga, estas de nou en bona disposició per a ser el tercer equip de la lliga, com a mínim. Pinta mal, però també pintava fatal quan el València Basket va reduir el pressupost i va donar un pas enrere, que després va suposar donar dos passos endavant. I curiosament el canvi va vindre deixant eixir a jugadors poc implicats, i travessant per entrenadors de l’antiga Yugoslavia amb molta mà dura i amb un discurs ambiciós. Tan de bo la història del València de futbol, siga similar al del València de basket, i que d’ací un any amb un València de nou en Champions, lluitant per títols i amb un estil propi, ningú no s’enrecorde dels dubtes que tenia en estiu per a renovar el passe, i si de la il·lusió que té per a traure’s el de la 2014-15 que si tot va be, podria ser inclús l’última temporada en l’estadi de Mestalla, però això ja ho deixem per a un altre dia…