Mestalla, 103 anys de memòria: el temple del valencianisme afronta el seu últim compte arrere

Mestalla celebra este 20 de maig el seu 103 aniversari enmig d’un ambient carregat de nostàlgia i incertesa pel futur del valencianisme. El mític estadi del Valencia CF, inaugurat en 1923 i considerat un dels camps amb més història del futbol europeu, afronta el que serà el seu penúltim aniversari abans del trasllat definitiu del club al nou estadi de l’avinguda de les Corts Valencianes, previst per a l’estiu de 2027. La desaparició del vell coliseu marcarà la fi d’una etapa per a diverses generacions d’aficionats que han convertit Mestalla en molt més que un camp de futbol: un símbol de la ciutat i un dels principals emblemes del valencianisme.

La demolició de Mestalla és el resultat d’una operació urbanística iniciada en 2004, quan el llavors president del club, Juan Soler, va pactar amb la Generalitat de Francisco Camps i l’Ajuntament de Rita Barberá la recalificació dels terrenys del vell estadi per a construir habitatges. Amb aquella operació es pretenia finançar el nou camp i reduir el deute econòmic de l’entitat. El projecte, però, va quedar marcat per la crisi immobiliària i per l’aturada de les obres del nou estadi en 2009, deixant durant anys l’esquelet de formigó de les Corts Valencianes com una de les grans imatges de la decadència urbanística valenciana. Ara, amb Peter Lim al capdavant del club i les obres reactivades, el futur de Mestalla sembla definitivament sentenciat, mentre sobre els seus terrenys està prevista la construcció de sis torres residencials de luxe.

Al llarg dels seus 103 anys d’història, Mestalla ha sigut escenari d’alguns dels moments més importants de l’esport i de la vida social valenciana. El camp va sobreviure a la Guerra Civil, en la qual fins i tot va ser utilitzat com a camp de presoners, i també a la riuada de 1957 que va inundar la ciutat. A les seues graderies s’han celebrat títols de lliga, nits europees memorables, partits del Mundial de 1982 i dels Jocs Olímpics de 1992, però també concerts de figures internacionals com Tina Turner o Prince i grans actes polítics multitudinaris. Amb la seua futura desaparició, el valencianisme perdrà un dels últims grans vincles amb la seua història i amb la identitat d’un club que ha crescut durant més d’un segle al costat de Mestalla.