+  CRÒNIQUES  PRIMER EQUIP  

CRÒNICA VCF 1-1 Celta: L’objectiu haurà d’esperar

Per Blanquinegres · 17 Maig, 2015

Hui no era una vesprada qualsevol a Mestalla. La vesprada de hui, tenia sensacions diferents a les altres 18 voltes que el VCF havia jugat com a local a l’estadi situat a l’Avinguda de Suècia. L’afició blanquinegra hui tenia motius per estar de festa. Els de Nuno amb 3 punts davant el Celta, asseguraven la 4a plaça de ‘Champions League previ partit de Play-off al més d’agost. A més a més, Mestalla rebia hui el seu premi, després d’haver sigut nomenada cm la millor afició de la temporada.

Per tal de tancar de la forma més redona la vesprada, el VCF havia de traure els 3 punts en joc davant el Celta de Vigo, no exempt d’objectius a la Lliga, exactament europeus. Un València que eixia en tromba tractava de llevar-se la pressió del gol als primers compassos de partit, gràcies a un André Gomes excels en la conducció i acompanyat per .

Però en una vesprada d’emocions forts, el conjunt visitant volia posar el seu punt d’emoció a l’encontre i al 8’ de la primera, Pablo Hernández, a l’eixida d’una treta de cantó, superava Alves per el primer pal i estrenava el lluminós fent el 0 a 1. Mestalla reaccionava amb aplaudiments cap as seus sabedors del que encara restava per davant.

Tot i que els blanquinegres, aparentment, no acusaven el gol celtarra, amb el pas dels minuts la reacció, eficaç i efectiva en forma de gol del València no arribava. La que si mostrava estar a les bones i les roines era la graderia repleta de l’estadi valencianista.

La jornada de transistors continuava atorgant oxigen a l’aficionat blanquinegre, pendent de partit aliens però, que podien condicionar la classificació o no dels de Mestalla cap a la Lliga de Campions. L’Almeria, eliminava de l’equació ‘Champions’ al Sevilla, amb la derrota momentània dels sevillistes.

Amb l’adversitat del marcador, el València havia de saber digerir altre colp com era la substitució per problemes físics d’André Gomes. Per reemplaçar-lo eixia Enzo Pérez, per davant una hora de joc.

Vora el descans va arribar la més clara fins el moment per als de Nuno. Feghouli veia a Gayà a l’espai i el de Pedreguer servia un centre des d’esquerra cap a Alcácer per a que este rematarà a l’estil de la casa. Malauradament, el de Torrent es trobava amb l’oposició de Sergio Álvarez. Finalment, el descans arribava i el marcador era el que des d’el 8 va decidir Pablo Hernández.

El regrés al verd no va defraudar a cap valencianista. Des de 0 els de Nuno començaven donant-ho tot. Als 3 primers minuts, els blanquinegres disposaren de 3 claríssimes ocasions, una d’elles estavellada al travesser, que ben be podien haver suposat l’empat al partit.

Amb el marcador, momentani, que es registrava a Mestalla, el marcador del Pizjuán era de vital importància per certificar la 4a plaça, encara que els de Nuno no feien els seus deures.

Un deures que el VCF desenvolupava però no trobava la solució correcta. Per ajustar el joc blanquinegre, Nuno feia entrar al joc a Rodrigo de Paul per Piatti. Altra ocasió més de les tantes que fins el moment el VCF registrava, arribava dels peus del capità Dani Parejo, però el seu xut s’estavella al cos d’un defensor gallec.

Just al mateix moment en el qual el Sevilla remuntava el seu partit, Otamendi signava l’empat a l’electrònic de Mestalla. L’estadi vibrava per els seus 4 costats amb el gol de l’argentí que aprofitava el rebuig d’una falta botada des de més enllà de la frontal per Parejo. Mestalla embogia i es tirava a l’esquena als 11 homes blanquinegres per tal de tancar la remuntada, per davant encara més de 15 minuts.

L’èxtasi reunida amb el gol d’Otamendi pareixia desunflar-se amb el pas dels minuts, les forces no acompanyaven i el minut 90 cada volta estava més aprop.

El marcador ja no va variar més en Mestalla i la ‘Champions’ quedava per a l’última visita del VCF a Almeria, això si amb opcions matemàtiques de ser tercers a l’igual que de quedar-se sense ella. El Celta, últim conjunt que visitava Mestalla, perdia les seues opcions de classificar-se per a la Lliga Europa però obtenien la recompensa de traure un punt de Mestalla, una cosa prou complicada esta temporada.